El Consell per la República, l'organització política per a fer efectiva la República Catalana que presideix Carles Puigdemont, tendrà una delegació a les Illes Balears. Es presentarà aquest divendres al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà.
En un comunicat, el Consell per la República ha explicat que serà una «presentació solemne» i comptarà amb l'assistència del president i el vicepresident de Consell, Carles Puigdemont i Toni Comín, i dels consellers Lluís Puig, Elisenda Paluzié, Carme Garcia i Lluís Llach.
Tot i que el Consell per la República va néixer a Catalunya, l'entitat ha explicat que la seva vocació és arribar a «forjar-se institucionalment al conjunt de la nació», o sigui, arreu dels Països Catalans. Per això, s'ha creat la delegació a la Catalunya Nord, ara es crearà a les Balears i properament es presentarà la del País Valencià.
A les Illes Balears, el Consell de la República estarà representat per l'exeurodiputat d'Esquerra Republicana Bernat Joan (per Eivissa), la que va ser diputada autonòmica Esperança Marí (per Formentera), el filòleg i també exdiputat Joan Francesc López (per Menorca), i la sindicalista Maria Antònia Font i Magdalena González, musicòloga (per Mallorca).
El Consell per la República compta en l'actualitat amb prop de 100.000 militants en el conjunt dels Països Catalans. D'aquests, uns 600 són de les Balears.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Fins aquí Joan Fuster, "Qüestió de noms", el 1962; però ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".