algo de nubes
  • Màx: 20.5°
  • Mín: 11.86°
11°

El Consell per la República aterra a les Illes Balears amb una nova delegació

186541

El Consell per la República, l'organització política per a fer efectiva la República Catalana que presideix Carles Puigdemont, tendrà una delegació a les Illes Balears. Es presentarà aquest divendres al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà.

En un comunicat, el Consell per la República ha explicat que serà una «presentació solemne» i comptarà amb l'assistència del president i el vicepresident de Consell, Carles Puigdemont i Toni Comín, i dels consellers Lluís Puig, Elisenda Paluzié, Carme Garcia i Lluís Llach.

Tot i que el Consell per la República va néixer a Catalunya, l'entitat ha explicat que la seva vocació és arribar a «forjar-se institucionalment al conjunt de la nació», o sigui, arreu dels Països Catalans. Per això, s'ha creat la delegació a la Catalunya Nord, ara es crearà a les Balears i properament es presentarà la del País Valencià.

A les Illes Balears, el Consell de la República estarà representat per l'exeurodiputat d'Esquerra Republicana Bernat Joan (per Eivissa), la que va ser diputada autonòmica Esperança Marí (per Formentera), el filòleg i també exdiputat Joan Francesc López (per Menorca), i la sindicalista Maria Antònia Font i Magdalena González, musicòloga (per Mallorca).

El Consell per la República compta en l'actualitat amb prop de 100.000 militants en el conjunt dels Països Catalans. D'aquests, uns 600 són de les Balears.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Josep Llull, fa mes de 2 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"




Fins aquí Joan Fuster, "Qüestió de noms", el 1962; però ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys


Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):



"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981



Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià.



http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:3menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 2 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)




“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:3menosmas
Per Visca la Catalunya sencera!, fa mes de 2 anys

És ben lògic, natural i coherent: el Consell per la República catalana abasta tota la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente