algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
25°

Investigadors de la UIB demostren que poden identificar els trets genètics que predisposen a patir una malaltia mental greu

186237
© antonicosta

Les malalties mentals greus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o el trastorn de l’espectre autista, són malalties complexes, causades per la interacció entre factors genètics i ambientals múltiples. Aquests trastorns presenten una elevada heretabilitat, fet que és observable en determinades famílies, en què n’hi ha diversos casos. A més, el risc de desenvolupar algun d’aquests trastorns és més elevat com més pròxim és el parentiu amb un individu afecte.

Recentment, l'equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears dirigit pel doctor Cristòfol Vives Bauzà ha publicat dos articles en les revistes científiques Frontiers in Genetics i Scientific Reports, en els quals descriuen l’arquitectura genòmica associada a les malalties mentals greus en dues famílies de Mallorca i d’Andalusia amb una elevada prevalença d’esquizofrènia i trastorn bipolar entre els membres.

Aquests treballs s’han fet utilitzant les noves tecnologies genòmiques de genotipatge complet del genoma per arrays de polimorfismes i seqüenciació massiva, seguides de tècniques avançades d’anàlisi.

L’aportació dels investigadors de la UIB suposa un canvi de paradigma respecte de la visió clàssica de la genètica de malalties mentals, centrada en la visió que les malalties mentals eren malalties comunes degudes a acumulació de variabilitat genètica comuna. Seguint estratègies d'abordatge del genoma complet, ara han demostrat que en les famílies es poden identificar els trets genètics que predisposen a patir una malaltia mental greu.

Els resultats indiquen que les persones afectades per aquests desordres hereten arquitectures genòmiques que són el resultat de la interacció de diverses variants genètiques rares, que aporten molt de risc, amb moltes variants genètiques comunes, de baix risc.

Per una banda, els investigadors han aconseguit identificar una mutació del gen MACF1, que, combinada amb duplicacions rares dels gens CNTN6 i CDH13, podria ser la responsable del desenvolupament de l’esquizofrènia en els individus d’una mateixa família que comparteixen aquestes alteracions.

Per altra banda, els investigadors també han identificat el locus 9q33.1-33.2 com la regió del genoma on es trobarien cinc gens relacionats amb el desenvolupament de malalties mentals greus en nombrosos membres de l’altra família estudiada.

En definitiva, aquests resultats confirmen la importància de tenir en compte l’herència genètica a l’hora d’abordar l’estudi de les malalties mentals greus.

En l’article publicat a la revista Frontiers in Genetics, han participat investigadors del Departament de Biologia i de l’Institut Universitari d’Investigacions en Ciències de la Salut (IUNICS) de la Universitat de les Illes Balears, l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), l’Hospital Universitari Son Espases, la Universitat Ludwig Maximilian de Munic (Alemanya) i el Centre Helmholtz de Munic (Alemanya).

En l’article publicat a Scientific Reports, hi ha pres part investigadors del Departament de Biologia i de l’Institut Universitari d’Investigacions en Ciències de la Salut (IUNICS) de la Universitat de les Illes Balears, l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), l’Hospital Universitari Son Espases, la Universitat Johannes Gutenberg de Mainz (Alemanya), el Centre Helmholtz de Munic (Alemanya) i la Universitat Ludwig Maximilian de Munic (Alemanya).

Ambdós articles formen part de la tesi doctoral del primer autor, el doctor Josep Pol Fuster, que va defensar el març passat a la Universitat de les Illes Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris