La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha presentat la tesi doctoral del professor Joan Mut i Arbós que analitza el procés que va donar pas a la 'pintura històrica de gènere', «una nova corrent artística que recreava escenes quotidianes de l'antiguitat grecoromana».

La universitat ha assenyalat que per dur a terme l'anàlisi, l'investigador s'ha centrat en els quadres de temàtica relacionada amb els jocs romans, «ja que proporciones un corpus d'obres suficientment tancat i homogeni».

En aquest sentit, ha destacat que la pintura d'història va ser durant molts anys el gènere pictòric per excel·lència. Encara que al llarg del segle XIX aquest es va veure influït per les característiques més realistes de la 'pintura de gènere', és a dir, la pintura d'escenes de la vida quotidiana.

Aquesta evolució va donar pas a una «innovadora categoria artística que pretenia reconstruir escenes de la vida antiga amb un gran realisme i una cura escrupolosa en la documentació filològica i arqueològica».

El resultat, «la creació d'un gènere mixt que es pot qualificar amb l'apel·latiu aparentment contradictori de pintura històrica de gènere». Un nou paradigma artístic que es va forjar a l'escola dels neogrecs a França i en la 'Classical Revival' britànic.

Així, l'estudi des de la filologia de quadres tan famosos com 'Aue', 'Caesar', 'Mourituri te salutant' o 'El Coliseo', entre d'altres, "ha permès descobrir que l'ús de les fonts clàssiques se superposa a les referències arqueològiques per crear pintures narratives molt elaborades".

En definitiva, «mostren un coneixement exhaustiu del món clàssic, amb nombroses referències a autors antics o contemporanis». «La 'pintura històrica de gènere' va jugar un paper fonamental en la renovació de les temàtiques de la pintura històrica», ha conclòs.