Terraferida ha fet públic el seu posicionament el Pla General de Ports de les Illes Balears, aprovat pel Govern.

Per a Terraferida «El Pla manté la perspectiva desenvolupista del Govern de Jaume Matas», «tot i les limitacions que s'hi introdueixen».

«Fins a 22.000 punts potencials de fondeig; disseny d'una fiscalitat que millori el desenvolupament de la nàutica; inversió de més de seixanta milions d'euros en la reordenació de ports i clubs nàutics; impuls de les marines seques, així com l'objectiu explícit d'adequar-se a la demanda», són els elements que sostenen el Pla General de Ports segons el col·lectiu ecologista.

Segons ha explicat Terraferida el Pla «renúncia a la construcció de nous ports, però cerca fórmules per a ficar més illots en el litoral i així atendre una demanda que de totes maneres és infinita».

Per als ecologistes el pla «podria acabar tenint repercussions encara més negatives per a un litoral sotmès a una gran pressió». Precisament, el Govern ha plantejat «l'ampliació del nombre d'usuaris, el desenvolupament del sector nàutic i del nàutic esportiu».

En aquest sentit, han retret que l'Executiu autonòmic «plantegés com un èxit» haver fet un estudi de la capacitat de càrrega del litoral i dels ports. Assegura l'entitat que aquest informe s'ha fet «amb criteris que no tenen en compte els aspectes ambientals ni d'interès social».

Terraferida afirma que «es fomenta la mercantilització» de les activitats recreatives i «l'ús del litoral per part del més ric front dels usos populars i tradicionals». Per això, han asseverat que els preocupa «la pressió sobre l'ecosistema» i una gestió dels ports «que prioritza els usos turístics i recreatius».

L'increment del nombre d'amarraments interiors en els ports existents, la rotació del parc nàutic, la creació de marines seques i l'obertura de noves rampes d'accés són algunes de les mesures que, segons Terraferida, faran possible «l'increment de la pressió turística sobre la mar i la costa».

Les accions que impulsarà el nou Pla tenen un cost previst que supera els 60 milions d'euros, dels quals 42 milions corresponen a l'administració. «Les prioritats de l'executiu se centren en veure com un problema prioritari la llista d'espera per a accedir a una plaça», ha criticat.

Terraferida ha anunciat que farà al·legacions al Pla General de Ports «per a intentar revertir aquesta ànsia de mercantilitzar la mar i per a defensar els ecosistemes marins».