El passat dijous els diferents sindicats d'educació estaven convocats a una Mesa Sectorial per videoconferència, amb l'assistència del conseller Martí March, per a parlar de les instruccions per a l'organització del curs 2021-2022.
Algunes de les novetats més significatives són la intenció d'avançar en la màxima presencialitat o el fet de no haver de mantenir una distància estricta dins el grup estable, a infantil, primària i educació especial.
En relació a la ventilació dels espais va anunciar que està previst dotar els centres d'una quantitat d'aparells de control d'aire interior, filtres HEPA, que permeti tenir-ne un cada dues aules.
La UOB ha explicat que varen ser els únics en plantejar la necessitat d’adequar els protocols a la situació sanitària. «Consideram que tot i tenir present un grau d'incertesa, és obvi que la situació no és la mateixa del curs passat i està previst que vagi millorant, per tant, les mesures, i entre elles l'ús de les mascaretes, també han d'anar canviant».
En aquestes instruccions es plantegen dos escenaris en funció del nivell d'alerta de cada territori:
• Nova normalitat (nivells d'alerta 0), nivells d’alerta 1 i 2
• Nivells d'alerta 3 i 4
La UOB lamenta «que es torni a les ràtios anteriors a la pandèmia i així ho va manifestar. En primer lloc perquè s'ha posat de manifest que les ràtios són un factor primordial per a la millora de la qualitat educativa i en segon lloc perquè haver de seguir els mateixos protocols sanitaris del present curs amb més alumnat serà molt complicat», han remarcat.
Enllaçant amb la quota de professorat, la UOB va fer palesa la seva preocupació perquè «no es tornin a repetir les condicions d'aquest curs que tancam, amb mestres fent funcions que no els pertoquen, altres doblant la tasca per atendre la semipresencialitat, amb alumnes amb necessitats sense la dedicació que requereixen i en moltes ocasions amb jornades de docència carregades sense tenir temps per alenar».
La verdad es que la labor de los docentes en nuestra comunidad es encomiable. La dedicación vocacional y el gesto de anteponer los intereses de los alumnos antes que los propios, están fuera de dudas. No conozco un colectivo más entregado y sacrificado. En el duro confinamiento lo han dado todo. En la semipresencialidad, me consta que ha habido peleas por estar presentes en el centro, sin pensar en las consecuencias de un posible riesgo para su propia salud. Y todo por un sueldo propio de países subdesarrollados. Loor, docentes. Gracias por todo. Gracias.