El GOB s'ha reunit aquest dimarts amb el Director General d'Energia, Aitor Urresti, i el cap de Gabinet de la Conselleria, Pep Malagrava, per a abordar qüestions relatives a la planificació i gestió d' infrastructures energètiques, amb especial focus a la proliferació de parcs fotovoltaics en sòl rústic a Mallorca.

Davant l'allau de sol·licituds de parcs fotovoltaics en sòl rústic a Mallorca i la polèmica generada pel Parc Fotovoltaic que Aena projecta a Son Bonet, el GOB ha volgut reunir-se amb el Director General d'Energia per a demanar que executin les seves competències en termes de planificació d'infraestructures energètiques en coordinació amb el Consell de Mallorca que té la competència en ordenació territorial, tal i com determina la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. «Consideram que la planificació energètica -amb les implicacions territorials que comporta- no pot venir imposada per la iniciativa de lucre empresarial, sinó per una política forta enfocada a la sobirania energètica i en el marc d'una transició cap un model menys intensiu en consum d'energia», han explicat.

El GOB ha alertat del nou boom de parcs d'iniciativa privada sobre el sòl rústic i de com això indueix «un conflicte innecessari entre territori i renovables, alimentat per la manca històrica de planificació territorial de les renovables i pels episodis successius de grans megaprojectes en sòl rústics». Projecte que ha implicat l'oposició dels grups ecologistes i bona part de la societat per significar l'especulació del sòl rústic amb finalitats energètiques.

A banda dels parcs fotovoltaics, el GOB veu amb recel els projectes d'hidrògen prevists a Lloseta i Alcúdia (anunciat per Endesa) i que ara agafen posicions amb la previsible arribada dels fons europeus de Next Generation. «L'hidrògen s'està posicionant des del món empresarial-industrial com a 'tecnologia verda' partint d'un procés d'hidròlisi de l'aigua no exempt d'impactes ambientals (producció de sossa i clor), que impliquen una forta inversió a la que sembla que es preveuen destinar una bona part dels fons europeus, i per tant doblers públics que se'n van a engreixar noves tecnologies que permetin seguir creixent i guanyar nous àmbits de negoci a les grans elèctriques. En aquest sentit, la Direcció General sembla que no aposta per grans instal·lacions de producció d'hidrògen sinó com a combustible per a determinats sectors com el marítim, l'aviació o les indústries d'alta temperatura que tenen complicada la descarbonització via renovables», ha explicat el GOB.

En tot cas des de l'entitat veuen amb «excepticisme» les propostes que sorgeixen del sector privat dins de les seves estratègies de reindustrialització com és el cas de Cemex a Lloseta o Endesa a Alcúdia i Maó.