algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
24°

L'impulsor de la manifestació contra les mesures sanitàries és un espanyolista d'ultradreta, negacionista de la pandèmia, dels drets de les dones i de la unitat del català

179541

Aquest passat dimarts hi va haver una manifestació a Palma que va aplegar alguns milers de persones. La majoria d'aquest participants volien expressar la seva ràbia i desesperació perquè la situació sanitària fa impossible que puguin mantenir els seus comerços o els seus llocs de feina i perquè, a més a més, les institucions d'aquí no tenen la capacitat econòmica per contrarestar aquesta situació, a causa de l'explotació fiscal que pateixen les Illes Balears per part de l'Estat espanyol.

Però la convocatòria no era tan 'innocent', ni tan 'apolítica' com es va presentar en un primer moment. Darrera la convocatòria hi havia l'extrema dreta amb la intenció gens dissimulada d'aprofitar la desesperació de molta gent per conduir-la cap a les seves idees i consignes.

No hi ha millor mostra per sustentar aquesta tesi que les pròpies paraules del convocant de la concentració que, posteriorment, es va convertir en manifestació.

Qui és Víctor Sánchez Valle?

El convocant de la manifestació és Víctor Sánchez Valle, propietari del restaurant 'Meson as de tablas' situat a s'Escorxador de Palma i també del 'Don Caracol' de s'Aranjassa i del 'D'alt de tot' i agitador d'extrema dreta a les xarxes socials.

Víctor Sánchez Valle va impulsar la creació d'un partit polític anomenat PIAP (Partido Independiente Autónomo Español) i reuneix tots els tics habituals dels militants d'extrema dreta a Mallorca: extremista espanyolista; negacionista de la unitat de la llengua catalana; negacionista del dret de les dones a l'avortament; negacionista dels Països Catalans; negacionista de la pandèmia i en els seus escrits defensa tesis trumpistes i usa llenguatge homòfob.

La doctrina de Víctor Sánchez Valle

Totes aquestes idees arquetípiques dels militants ultres les agita des de les seves xarxes socials.

Així sobre la nova Llei espanyola d'Educació diu: «La llei Celaá és un atac a la constitució, a les llibertats d'opció a la llengua i un atac a tot espanyol. Vergonya desmesurada... El 'per cul' que donaran en quatre anys».

Sobre el sobiranisme afirma que «és una xacra per la nostra societat i no és necessari en els temps que corren. Voleu uns Països Catalans que no han existit mai, ni existiran i només divideixen als ciutadans».

Sobre la nova Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics opina: «Oficina de drets lingüístics? De quins? Els castellans no en tenim de drets?».

També reprodueix teories conspiranòiques sobre una suposada llengua baleà anterior a la catalana: «Armengol nega que abans de 1129 es parlàs a les Balears el romanç Balear en les seves modalitats mallorquí, menorquí i eivissenc».

Víctor Sánchez Valle, fins i tot, arriba a acusar Francina Armengol de seguir les consignes del «separatisme català més extrem»:

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Per la Republica, fa 7 mesos

No m’en entenc (o només una mica) de teorías polítiques, ni de les formes d’Estat o dels sistemes de govern, els conceptes (patria, nació, nacionalitats, ...) són buits si no s’omplen dels records dels nostres majors. Els meus records són de la gent que es sent orgullosa d’haver nascut en aquesta terra; del blat que es sembra la tardor i recull l’estiu; de la generositat dels pagesos d’haver treballat la terra tant si plou com si fa sol; de 40 anys de silenci dels illencs i de tanta i tantes histories “mordassades”. I quin orgull el meu per sentir el palpit d’aquesta terra. Tot aixó som jo, som nosaltres.



I vosaltres que ho negau tot quins son els senyals d’identitat?



I ara venen i ens amanacen que quan ells governin......Mai us guanyareu el nostre apreci ni estima, es tancaran les portes de les llars quan passeu i s’us recordarà per haver destruit la nostre cultura, no hi haurà dones ni homes que abracin tant d’odi ni menyspreu.

Valoració:7menosmas
Per Per la República, fa 7 mesos

La meva llengua, cultura, historia, literatura és el que m’uneix als meus avantpassats. Jo, meus pares, avis, besavis tenim arrels en aquesta terra i es diu que som una terra d’acollida. Fem nostre aquest llegat. És tant el que tenim. Estimades illes.



Tots vosaltres que ho negau tot per costum, d’on sou, d’on veníu, qué estimau? Si no estimau els vostres veins, els més pròxims, que podem pensar de vosaltres? És l’enveja que us crema per dins?



Que n’és d’hermosa la Tramuntana nevada, les oliveres que escampen per tot arreu, les flors d’ametlles i la nostre costa que atreu els raors per setembre, el cap roig, galls, jonquillo, llampuga.......Que n’és de tranquil.la la nostre gent de fora villa asseguda als portals de les llars.
I que me deis d’aquesta ciutat que a tanta gent atreu. I vosaltres, teníu nostalgia d’allà on no sou o també gaudiu de la nostre riquesa?



L’odi us té cecs, sords i ignorants.

Valoració:11menosmas
Per A perro flaco, todo son pulgas!, fa 7 mesos

Pobre... Ho té tot...!
Jan, ja, ja..

Valoració:6menosmas
Per 2000, fa 7 mesos

Quina llàstima que els ignorants i incults que fan el borinot per aquí no llegeixen a transcriptor.Seria un gran bé per a ells que el llegissin i hi reflexionessin.

Valoració:7menosmas
Per Biel, fa 7 mesos

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, [...].



Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."



(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)



Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873



"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.




http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):



"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981




Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.



http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:3menosmas
Per M, fa 7 mesos

Si voleu posar de mal humor a tota aquesta guarda de pocavergonyes, tant forasters fatxes. com mallorquins gonelles, ni hi ha res que els tregui més de pollaguera, que veure gent nostra presumint de la nostra terra i demostrant l'orgull de ser mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterers. Se posen com si fossin bassiliscs. Ho recoman.

Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris