No m’en entenc (o només una mica) de teorías polítiques, ni de les formes d’Estat o dels sistemes de govern, els conceptes (patria, nació, nacionalitats, ...) són buits si no s’omplen dels records dels nostres majors. Els meus records són de la gent que es sent orgullosa d’haver nascut en aquesta terra; del blat que es sembra la tardor i recull l’estiu; de la generositat dels pagesos d’haver treballat la terra tant si plou com si fa sol; de 40 anys de silenci dels illencs i de tanta i tantes histories “mordassades”. I quin orgull el meu per sentir el palpit d’aquesta terra. Tot aixó som jo, som nosaltres.

I vosaltres que ho negau tot quins son els senyals d’identitat?

I ara venen i ens amanacen que quan ells governin......Mai us guanyareu el nostre apreci ni estima, es tancaran les portes de les llars quan passeu i s’us recordarà per haver destruit la nostre cultura, no hi haurà dones ni homes que abracin tant d’odi ni menyspreu.

La meva llengua, cultura, historia, literatura és el que m’uneix als meus avantpassats. Jo, meus pares, avis, besavis tenim arrels en aquesta terra i es diu que som una terra d’acollida. Fem nostre aquest llegat. És tant el que tenim. Estimades illes.

Tots vosaltres que ho negau tot per costum, d’on sou, d’on veníu, qué estimau? Si no estimau els vostres veins, els més pròxims, que podem pensar de vosaltres? És l’enveja que us crema per dins?

Que n’és d’hermosa la Tramuntana nevada, les oliveres que escampen per tot arreu, les flors d’ametlles i la nostre costa que atreu els raors per setembre, el cap roig, galls, jonquillo, llampuga.......Que n’és de tranquil.la la nostre gent de fora villa asseguda als portals de les llars.
I que me deis d’aquesta ciutat que a tanta gent atreu. I vosaltres, teníu nostalgia d’allà on no sou o també gaudiu de la nostre riquesa?

L’odi us té cecs, sords i ignorants.

Pobre... Ho té tot...!
Jan, ja, ja..

Quina llàstima que els ignorants i incults que fan el borinot per aquí no llegeixen a transcriptor.Seria un gran bé per a ells que el llegissin i hi reflexionessin.

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, [...].

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981

Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Si voleu posar de mal humor a tota aquesta guarda de pocavergonyes, tant forasters fatxes. com mallorquins gonelles, ni hi ha res que els tregui més de pollaguera, que veure gent nostra presumint de la nostra terra i demostrant l'orgull de ser mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterers. Se posen com si fossin bassiliscs. Ho recoman.