La meva llengua, cultura, historia, literatura és el que m’uneix als meus avantpassats. Jo, meus pares, avis, besavis tenim arrels en aquesta terra i es diu que som una terra d’acollida. Fem nostre aquest llegat. És tant el que tenim. Estimades illes. Tots vosaltres que ho negau tot per costum, d’on sou, d’on veníu, qué estimau? Si no estimau els vostres veins, els més pròxims, que podem pensar de vosaltres? És l’enveja que us crema per dins? Que n’és d’hermosa la Tramuntana nevada, les oliveres que escampen per tot arreu, les flors d’ametlles i la nostre costa que atreu els raors per setembre, el cap roig, galls, jonquillo, llampuga.......Que n’és de tranquil.la la nostre gent de fora villa asseguda als portals de les llars. I que me deis d’aquesta ciutat que a tanta gent atreu. I vosaltres, teníu nostalgia d’allà on no sou o també gaudiu de la nostre riquesa? L’odi us té cecs, sords i ignorants.
No m’en entenc (o només una mica) de teorías polítiques, ni de les formes d’Estat o dels sistemes de govern, els conceptes (patria, nació, nacionalitats, ...) són buits si no s’omplen dels records dels nostres majors. Els meus records són de la gent que es sent orgullosa d’haver nascut en aquesta terra; del blat que es sembra la tardor i recull l’estiu; de la generositat dels pagesos d’haver treballat la terra tant si plou com si fa sol; de 40 anys de silenci dels illencs i de tanta i tantes histories “mordassades”. I quin orgull el meu per sentir el palpit d’aquesta terra. Tot aixó som jo, som nosaltres. I vosaltres que ho negau tot quins son els senyals d’identitat? I ara venen i ens amanacen que quan ells governin......Mai us guanyareu el nostre apreci ni estima, es tancaran les portes de les llars quan passeu i s’us recordarà per haver destruit la nostre cultura, no hi haurà dones ni homes que abracin tant d’odi ni menyspreu.