Moviment per l'Escola en Català ha estat el nom triat per anomenar l'agrupació transversal creada per la Plataforma per la Llengua, l'STEI-Intersindical, l'Obra Cultural Balear de Formentera, l'Institut d'Estudis Eivissencs, el Moviment Menorca Edu21, la Unió Obrera Balear Ensenyament i Alternativa Sindicat Docent, amb l'objectiu de «capgirar la situació actual que pateix l'ús de la llengua catalana en els entorns educatius i juvenils de les Illes Balears».

Segons les dades oficials de l'Enquesta d'Usos Lingüístics a les Illes Balears 2014, duta a terme pel Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la UIB, només el 30,6 % del jovent d'entre 15 i 24 anys de les Illes Balears parla majoritàriament en català amb els companys d'estudi, en contrast amb el 62,0 % dels més grans de 65 anys, que diuen parlar principalment en català amb els antics companys d'estudi. La mateixa enquesta també exposa que l'ús social del català presenta una tendència regressiva, especialment a territoris com la ciutat de Palma, on només el 41,3 % de la població diu parlar habitualment català, i Eivissa i Formentera, on aquest percentatge cau fins al 32,5 %.

«Aquestes dades fan palès que els alumnes, a causa d'un entorn fortament castellanitzat, sovint propiciat perquè no sempre es respecta l'actual decret de mínims, en acabar l'etapa d'ensenyament obligatori, ni són prou competents en llengua catalana, ni molts d'ells la senten com la seva llengua pròpia -al marge de les llengües familiars que tenguin-, i, per tant, una llengua òptima per relacionar-se amb el seu entorn: amics, companys d'estudi, entrenadors, educadors juvenils, etc. De fet, les dades proven que avui la llengua majoritària entre companys d'estudi és el castellà, idioma que també s'usa en molts d'intercanvis alumne-professor dins i fora de l'aula», han explicat.

Que el català no tengui prou presència a l'escola és un fet que propicia aquestes dinàmiques, cosa que el Moviment per l'Escola en Català a les Illes considera «especialment greu, atès que pot generar la percepció en una part de la població que el català és només la llengua d'una part de la societat i no del conjunt de la ciutadania, la qual cosa significaria avançar cap a la segregació social i la substitució lingüística». El Moviment remarca que aquest fet sembla que «no preocupa» l'Administració Armengol ni a la resta de polítics del Govern, que «no només no hi posen remei, sinó que promouen un avantprojecte de llei que augmentaria considerablement la regressió de la llengua en l'àmbit educatiu, atès que obre la porta a introduir el castellà i d'altres llengües estrangeres com a llengües d'ensenyament de matèries extralingüístiques».

Davant d'aquesta situació de regressió i de perspectiva crítica per al futur de la llengua i la cohesió social a les Illes Balears, el Moviment per l'Escola en Català neix per a «llançar un crit d'alerta i interpel·lar els diferents partits polítics del Govern i el conjunt de la societat illenca per fer els canvis necessaris a fi de revertir aquesta tendència».

En aquest sentit, el Moviment per l'Escola en Català a les Illes ja té pràcticament enllestida una carta oberta adreçada a l'Administració, als partits polítics i al conjunt de la societat de les Illes Balears, on s'exposen diverses propostes i mesures que segons aquest col·lectiu cal adoptar amb caràcter d'urgència. El contingut d'aquesta carta oberta serà presentat pel col·lectiu durant les properes setmanes en una roda de premsa a Palma, on també es farà pública la campanya comunicativa que acompanyarà la carta. Segons han explicat, «servirà per a convidar la ciutadania a signar-la, a prendre consciència de la situació crítica que pateix la llengua i la cohesió social de les nostres quatre illes, així com a instar el Govern de les Illes Balears i la resta de l'Administració illenca d'actuar en conseqüència, en primer lloc, amb la futura llei d'educació, per tal que garanteixi, com a mínim, l'ús del català com a llengua d'ensenyament en la meitat de les hores lectives, tant en els centres públics com privats i concertats, i que impulsi l'ensenyament en català en general, tal com estableix l'article primer de la Llei de Normalització lingüística, que insta a assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament, a fi de contribuir a la normalització de la llengua catalana».