Llabrés apunta que davant l'allau de discriminacions és «urgent» posar en marxa l'Oficina de Drets Lingüístics
El doctor i professor titular de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Antoni Llabrés, ha constatat «avanços indubtables» en la posició del català a les Balears però ha advertit a les Administracions que cal no relaxar-se i que els catalanoparlants pateixen discriminacions lingüístiques.
Llabrés ha pronunciat en el Parlament la conferència 'Règim jurídic del plurilingüisme i drets lingüístics' en el marc de la celebració del Dia Europeu de les Llengües de les Llengües i ha assenyalat que la sanitat pública, en les forces i cossos de seguretat espanyols i en la Justícia són els més problemàtics en aquest sentit.
En l'acte, acte central de la programació del Govern davant aquesta cita, també han intervengut el president del Parlament, Vicenç Thomas; el conseller d'Educació, Universitat i Recerca, Martí March, i el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens.
Han assistit també la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i la secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, i la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior.
Thomas ha celebrat que l'acte es dugui a terme en el Parlament, «un lloc on la paraula és la principal eina de treball i on es treballa per a preservar els drets lingüístics de tot el món».
El conseller March ha assenyalat la «immensa fortuna» d'estar en una comunitat amb dues llengües oficials, des del punt de vista de l'extraordinària riquesa cultural que es deriva de la diversitat lingüística i ha afegit que cal treballar «per a impulsar la sostenibilitat del català en tots els àmbits».
Per part seva, el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, ha conduït l'acte i ha recordat que des de l'any 2001 el Consell d'Europa i la Unió Europea celebren «la diversitat lingüística i la promoció de l'aprenentatge de llengües».
Per part seva, Llabrés ha posat l'accent que vulnerar els drets lingüístics pot implicar una desatenció del principi d'igualtat i que la llengua cada vegada es troba més present com a ítem a tenir en compte en la normativa antidiscriminatòria. En aquest sentit, ha alertat que és «urgent» posar en marxa l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics que té previst posar en marxa el Govern.
També a Illes Balears
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pero que cansinos,,,,
El conseller March ha assenyalat la «immensa fortuna» (serà per a ell) d'estar en una comunitat amb dues llengües oficials (mentida: oficial i cooficial, amb menys drets) des del punt de vista de l'extraordinària riquesa cultural que es deriva de la diversitat (en realitat imposició) lingüística i ha afegit que cal treballar «per a impulsar la sostenibilitat del català en tots els àmbits» (senyor March, si voleu fer açò és molt senzill: declarau la llengua castellana cooficial i la llengua catalana oficial, que significa que tothom té l'obligació d'aprendre-la i el deure d'utilitzar-la). A casa nostra és la nostra llengua la que ha de tenir tots els drets. A l'inrevés no és ni "immensa fortuna", ni "extraordinària riquesa cultural", ni "sostenibilitat del català".
Fa oi escoltar es peperos (oposició) compadint ara a sa classe baixa, quan a tot hora tan sols han afavorit es interessos de ses grans empreses, sa banca i classes elitistes ràncies des règim franquista. No tenen ètica ni vergonya!
Drets de les dues llengües oficials
Me parece muy bien. Acto seguido a colocar a los que todavía no están colocados, que no deben ser muchos. Y mientras tanto, colas en algunos puntos de la ciudad de gente que no tiene nada para comer ni un maldito techo donde cobijarse. Vete a todas estas personas a hablarles de discriminaciones lingüísticas.
Sí, però amb eines proactives i efectives. Sense una implicació ben a fons no servirà de res. Defensam tot lo nostro !