El Govern finalitza l'exhumació del cementeri de Bunyola i iniciarà la recollida d'ADN

dBalears10/09/20 17:35

La Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització ha finalitzat aquest dijous les tasques d'exhumació en el cementiri de Bunyola, iniciades el passat 31 d'agost, per la qual cosa ara començarà el protocol de recollida d'ADN per a identificar les restes humanes recuperades.

En el cementiri de Bunyola s'esperava trobar a 15 víctimes de la Guerra Civil, sobre la base dels estudis històrics realitzats. S'han localitzat fragments de restes cranials corresponents a individus adults que presenten diverses marques, fruit d'autòpsies i de ferides prèvies a la mort, que segons el Govern fan recomanable continuar investigant.

Cal destacar, no obstant això, que els fragments són de grandària molt limitada i han estat remoguts, per la qual cosa la seva identificació a simple vista no resulta possible i «es fa imprescindible continuar la investigació amb proves genètiques».

Per això es recolliran mostres genètiques dels familiars de les víctimes que es busquen en el cementiri de Bunyola per a creuar-les amb aquestes restes localitzades. Una vegada recollit, aquest material genètic serà analitzat en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Les restes es varen trobar fragmentats i humits a l'ossera de la zona enjardinada enfront de l'antiga sala d'autòpsies, una estructura del tipus got funerari, construït en pedra arenisca. Se sap que l'estructura es va utilitzar, a partir de la dècada de 1960, com a ossera per a contenir totes les restes òssies que s'anaven netejant del seu voltant.

Futura intervenció

D'altra banda, els treballs de camp han servit per a localitzar una altra ossera que requerirà d'un estudi i recerca a part en el qual l'empresa Atics ja està treballant.

Aquesta ossera es va fer en un moment posterior a 1932 segons consta en documentació de l'Arxiu Municipal de Bunyola. El seu estat de conservació és bastant precari, però han pogut fer treballs de documentació arqueològica, topogràfica i antropològica.

Situat darrere de la capella, en la zona aquest del cementiri, és una gran retallada en la roca calcària geològica en forma de petita cova o gruta i tancada per davant per una paret. La part superior està segellada per una capa de formigó, amb dues obertures per les quals s'abocaven les restes òssies.

Les víctimes de Bunyola

Entre el 6 d'agost i el 28 de desembre de 1936, van arribar al cementiri de Bunyola una quinzena de cadàvers, amb ferides d'arma de foc. Els cossos havien estat abandonats en la vorera de camins o carreteres.

D'aquestes quinze víctimes del franquisme, nou estan identificades gràcies a diferents causes judicials facilitats per l'Associació Memòria de Mallorca. Es tracta de Joan Busquets Cañellas, Josep Cañellas Roser, Antoni Juan Massanet, Rafael Ferriol Grimalt, Pere Suau Riera, Onofre Arbona Jordà, Gabriel Servera Cardell, Guillem Pocoví Sansó i Joan Fiol Martí.

Falten per identificar sis víctimes, entre les quals es podrien trobar tres menorquins: els germans Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés, i José Filomeno Pons Sintes. Els tres, naturals de Ciutadella, van viatjar junts a Mallorca per a atestar en un judici.

Es creu que van ser assassinats el 12 de novembre de 1936 i enterrats a Bunyola. Per aquelles dates van aparèixer tres cadàvers en la confluència de la carretera d'Esporles a Santa Maria amb el torrent de ca na Sili. Pertanyien a tres persones desconegudes a Bunyola.

Per això, l'historiador i director de l'Arxiu Diocesà de Menorca i de l'Arxiu Municipal de Ciutadella, Marc Pallicer Benejam relaciona aquest episodi amb el descobriment dels tres ciutadellencs a la fossa comuna de Bunyola.

Aquesta és la tercera actuació inclosa dins del Pla, després de les excavacions dutes a terme en els cementiris de Sencelles i Son Coletes, a Manacor. Li segueixen actuacions a un forn de calç del coll d'Artà-Salma, els cementiris de ses Figueretes (Eivissa), Valldemossa, Santa Maria i Porreres.