Una tesi de la UIB proposa mesures perquè els bancs no puguin manipular els índexs hipotecaris

Objectivitat necessària

Considerant el nucli de la clàusula d'interès variable, Vallés aprofundeix en el requisit de l'objectivitat de l'índex de referència que impedeix deixar a l'arbitri d'un dels contractants la validesa i el compliment del contracte.

Aborda des d'una perspectiva crítica l'estudi dels índexs de referència del mercat hipotecari i, d'una manera especial, els dos més utilitzats a Espanya: l'euríbor i l'IRPH.

Els dos han estat qüestionats i, en la tesi, proposa millores per a aconseguir que els dos reuneixin aquesta necessària objectivitat, és a dir, que les entitats financeres no puguin manipular-los i que, al mateix temps, siguin representatius del mercat hipotecari.

Els objectius de la tesi són varis i en alguns aspectes van més enllà de l'anàlisi estrictament jurídica dels préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable.

Des d'una perspectiva econòmica, Vallés estudia el mercat hipotecari minorista i molt especialment les operacions en tipus variable, atès que el prestatari assumeix el risc de les variacions de tipus d'interès.

Per això, defensa que se sigui especialment cautelós i les obligacions d'informació per a evitar problemes futurs, derivats, precisament, de la sensibilitat de les quotes mensuals a les variacions de tipus d'interès.

Un altre objectiu és, ja en l'àmbit jurídic, fixar de manera clara i precisa els diferents controls que són aplicables en la clàusula d'interès variable.

En la mesura que cadascun és considerat independent i amb substantivitat pròpia, s'imposa concretar les funcions i els requisits de cada control, relacionant-los expressament amb la clàusula d'interès variable, al mateix temps que es delimiten els àmbits subjectiu i objectiu, així com els requisits i finalitats que es persegueixen amb cadascun. Igualment, valora les conseqüències jurídiques que deriven del seu incompliment.