L'Assemblea Sobiranista de Mallorca s'ha reunit aquest passat dimarts amb Unió Obrera Balear, sectorial d'Estalvi, dins la ronda d'entrevistes que du a terme amb entitats de la societat civil. Segons han informat, la trobada ha servit per recollir «de primera mà» les preocupacions i reivindicacions del sindicat i cercar possibles vies de col·laboració.
El secretari general d'UOB, Joan Torrens, ha explicat «l'espoli laboral» que ha suposat per als treballadors de Sa Nostra la fusió dins BMN, amb tancament d'oficines, retallades de plantilla i pèrdua de drets salarials. Així, Segons UOB «els alts càrrecs murcians de BMN no entenen el model productiu de les Balears», on hi ha la figura dels treballadors fixos-discontinus o la temporalització del turisme, i per altra banda «pretenen equiparar els sous dels treballadors de les Balears amb els de Múrcia, sense tenir en compte que el cost de la vida aquí és molt més elevat per la insularitat i la manca d'inversió estatal».
En aquest sentit, han lamentat que la conversió en banc ha provocat la «pèrdua» de l'Obra Social de Sa Nostra, que oferia serveis a la part forana en forma de menjadors socials, atenció a la gent gran, etc., i que s'ha afegit a «la retallada dels serveis socials públics». D’altra banda, han expressat la seva preocupació pel futur del patrimoni artístic de sa Nostra, que veuen perillar davant la propera compra de BMN per part de Bankia. «Si el fons artístic queda en mans de Bankia pot ser liquidat en qualsevol moment per eixugar deute. És un actiu del banc i el dia menys pensat s'ho poden endur tot. L'única manera d'assegurar que quedi aquí és que el compri el Govern balear i sigui exposat en museus públics», han dit. Pel que fa a la resposta que han rebut dels polítics, han explicat que el PP de Bauzà va contestar que no hi havia pressupost, però que «per ventura» ara hi estarien disposats, mentre que la presidenta Armengol es va comprometre a vetllar per la conservació del fons quan era a l'oposició.
De moment, emperò, només s'ha dut a terme un expedient parcial de Bé d'Interès Cultural, «que no serveix per garantir la seva continuïtat», han assenyalat. BMN, per la seva banda, ha procedit a recatalogar-lo i taxar-lo.
Han explicat també que els serveis auxiliars contractats per Sa Nostra han passat a mans «d’empreses de matriu murciana amb vinculacions discutibles», i que s'han vist obligats a adaptar la gestió informàtica als sistemes obsolets de Caja Múrcia. «Hem hagut de tornar a agafar el bolígraf», han dit.
Per la seva banda, el president de l'ASM, Cristòfol Soler, ha afirmat que «la fusió bancària no tractà igual totes les caixes i perjudicà Sa Nostra, que per mitjans i volum de negoci podria haver liderat BMN». Soler ha observat que l'Estat espanyol «aconsegueix la pau social a les regions improductives i subsidiades com Andalusia i Extremadura gràcies als nostres doblers» i que «l'espoli fiscal ens ha fet davallar de la primera a la setena posició del PIB de les comunitats autònomes». Finalment, ha afirmat que a l’ASM «no creim en la reforma del finançament perquè els partits dinàstics espanyols ho tenen toc ben calculat i fermat».
La presidenta de l'ASM a Palma, Joana Maria March, ho ha resumit dient que «l'estructura d'Estat més potent que hi ha a Espanya és la de l'espoliació de les zones productives com Mallorca». Ambdues entitats han coincidit que tots els mallorquins «ens veim perjudicats pel tracte econòmic i fiscal que rebem de Madrid, independentment d'ideologies i de llocs de naixement i sigui quin sigui el color polític del Govern espanyol de torn».
