cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
31°

El Bisbat respon: «La Diòcesi de Mallorca va inscriure en el Registre de la Propietat determinats béns precisament perquè eren seus»

El Bisbat de Mallorca ha emès un comunicat aquest dimarts horabaixa mitjançant el qual respon a les acusacions fetes aquest dimarts matí per Margalida Capellà, diputada de MÉS per Mallorca i Baltassar Picornell de Podem.

El comunicat comença: «D'un temps ençà, en diferents àmbits s'ha qüestionat la immatriculació de béns immobles que va realitzar la Diòcesi de Mallorca a l'empara de la normativa singular que va estar vigent entre 1998 i 2015». i afegeix: «Per això, consideram oportú recordar, des del rigor històric i jurídic, quin és l'origen i fonament d'aquesta normativa excepcional continguda en els arts. 206 de la Llei Hipotecària i 304 del seu Reglament, derogada per la Llei 13/2015, de la qual es va servir l'Església Catòlica per inscriure al seu favor determinats béns immobles que prèviament no constaven inscrits en el Registre de la Propietat».

El comunicat del Bisbat s'estructura en vuit punts que reproduïm íntegrament:

«1. Aquest procediment especial estava a l'abast de l'Estat, les Províncies, els municipis, les corporacions de dret públic i de l'Església Catòlica i els permetia la inscripció en el Registre de la Propietat dels béns respecte dels qui no tenien escriptura pública, precisament perquè en molts casos varen ser adquirits en temps immemorial, prèviament a la creació dels Registres de la Propietat i, fins i tot, en alguns casos, amb anterioritat al naixement de l'Estat.

2. El més rellevant és que la Diòcesi de Mallorca va inscriure en el Registre de la Propietat determinats béns precisament perquè eren seus. Per això, no és encertat pretendre fer veure el contrari: que l'Església Catòlica va adquirir la propietat dels immobles perquè gràcies a aquest procediment especial els va inscriure al seu favor.

3. En el cas de l'Església Catòlica, aquesta falta d'escriptura pública afecta especialment a les propietats immobiliàries que en el segle XIX varen ser exceptuades de la desamortització o posteriorment li varen ser retornades per l'Estat. Tant és així que, per tal de veure els immobles que eren propietat de l'Església, el Reial Decret de 21 d’agost de 1860 va desenvolupar el que disposa la Llei de 4 d'abril del mateix any, que ordenava elaborar una relació d'aquestes finques. En el cas de Mallorca, el 30 de novembre de 1865 el Estat i la Diòcesi —de comú acord— varen subscriure la 'Relación de las fincas pertenecientes a la Iglesia que no se incluyen en los inventarios de permutación por estar exceptuados de ésta, con arreglo al Convenio celebrado con la Santa Sede'. Doncs bé, tots els béns que la Diòcesi de Mallorca ha inscrit a l'empara d'aquesta normativa singular estan inclosos en el document signat amb l'Estat el 1865.

4. Convé ressenyar que en virtut del que disposa el Reial Decret 1867/1998 es va permetre la inscripció tant dels béns immobles de l'Església Catòlica com dels públics, fins llavors exclosa pel Reglament Hipotecari de 1947, prohibició aquesta que —lluny de comportar un privilegi— constituïa una autèntica discriminació, ja que impedia gaudir dels avantatges inherents a la publicitat registral. Així ho posa en relleu l'exposició de motius del Reial decret: 'D'altra banda, se suprimeix per inconstitucional la prohibició d'inscripció dels temples destinats al culte catòlic'.

5. Així, a l'empara d'aquesta nova regulació, entre 1998 i 2015 la Diòcesi de Mallorca va anar sol·licitant la inscripció de diferents immobles de la seva propietat, fent-ho sobre la base de l'abans citat document signat el 1865.

6. Convé afegir que la certificació expedida pel Bisbe sol·licitant-ne la inscripció a favor de l'Església no causa automàticament la inscripció d’aquest, sinó que en tot cas s’ha sotmès a la qualificació del registrador de la Propietat, qui només inscriu si formula un judici positiu de legalitat.

7. Addicionalment, les inscripcions practicades en virtut d'aquesta normativa especial no tenen efecte respecte de tercers fins transcorreguts dos anys des que es varen estendre. Això constitueix una sòlida protecció per a qui es consideri propietari de l'immoble immatriculat a favor de l'Església, que òbviament pot exercitar les accions judicials oportunes en defensa del seu dret; de manera que, com no pot ser d'una altra manera, els tribunals de justícia tenen l'última paraula per dilucidar qui n’ostenta el domini.

8. Finalment, és de justícia assenyalar que els Bisbes Úbeda, Murgui i Salinas, successius responsables de la Diòcesi de Mallorca durant el període en què va estar vigent la normativa comentada, han fet gala de la major prudència en sol·licitar la inscripció de béns immobles».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa mes de 6 anys

Voleu dir que aquest bisbe té temps per a això, entre pecat i pecat?

Valoració:4menosmas
Per Angel, fa mes de 6 anys

Les muralles de antiga defensa de Sant Salvador no han estat mai de l,Iglesia. Llástima que Mossen Antoni Gili no sigui viu i el bisbat ho podría tener mes clar i no tenir tanta barra.

Valoració:6menosmas
Per SCC undeMés, fa mes de 6 anys

No només no paguen l'IBI sino que cobren entrada per a visitar monuments, demanen ajuts públics pel manteniment, cobren lloguers a institucions públiques per a fer actes, lloguen habitacions com si es tractéssin d'hotels... i a sobre es queixen. El pitjor del cas és que hi ha partits polítics i els seus seguidors que ho veuen bé. I des dels púlpits, a fer política. Per això dic qudel Caserio, com diu el de més abaix, no me n'enfio i del blaverio, menys.

Valoració:6menosmas
Per marbosch, fa mes de 6 anys

Aquí el problemas és molt simple: hi ha una llei, que ja ve d'enrera i que, diguem-ho clarament, diverosos governs del PP i del PSOE no ha tocat i que permet a l'esglèsia immatricular bens als registres civils, és a dir, bens que no estan registrats els poden registrar al seu nom, com si fossin registradors de la propietat. Aquí la cosa és poca, però hi ha comunitats, per exemple Galícia, on és un vertader escàndol el que s'ha produït.
Per cert, si no vaig errat aquesta fou una llei o norma que posa el govern de n'Aznar i que com ja he dit ningú no ha tocat.
Per cert, parlant de l'IBI, és un escàndol i m'agradaria saber que en diria el tribunal de la competència quan l'esglèsia pot llogar espais sense pagar l'IBI, és a dir, podria llogar-los més barats que altres entitats o particulars i fixau-vos, estam parlant de bens no dedicats al culte, que si feis una passejada pel centre de Ciutat no us creuríeu la quantitat de bens que l'esglèsia té i, com ja he dit, no parlam de llocs de culte.

Valoració:12menosmas
Per arruix, fa mes de 6 anys

El rojerío, en plena campaña de acoso y derribo.

Yo del bisbe, los mando a tomar por saco.

De El Caserío me fio, pero no del rojerío.

Valoració:-6menosmas
Per Nena, fa mes de 6 anys

Impresentable bisbe libidinós. M'ha acabat allunyant del tot de l'Església. Maleït sigui.

Valoració:1menosmas
Per IBISCUM, fa mes de 6 anys

Bastaria que pagassin l'IBI que tot Déu, menys ells, paga religiosament.
I res de demanar subvencions i subvencions per mantenir el patrimoni a canvi de res. Si les hem de mantenir el patrimoni que el vagin lliurant / retornant a la societat civil de la qual va sortir.

Valoració:11menosmas
Per IBISCUM, fa mes de 6 anys

Bastaria que pagassin l'IBI que tot Déu, menys ells, paga religiosament.
I res de demanar subvencions i subvencions per mantenir el patrimoni a canvi de res. Si les hem de mantenir el patrimoni que el vagin lliurant / retornant a la societat civil de la qual va sortir.

Valoració:7menosmas
Per Tivasdan, fa mes de 6 anys

Segur que si els fessin pagar TOTES les despeses de TOTES aquestes propietats, ben aviat se n'haurien desfet d'elles.

Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente