El nou Decret de Llengües topa amb el Consultiu

El Decret ha d'establir el percentatge de matèries que s'imparteixen en català, castellà i anglès. El Govern ha volgut consensuar amb la comunitat educativa aquesta eina i ha deixat en mans dels centres educatius la decisió d'aquesta proporció lingüística en les assignatures, amb l'únic límit del Decret de mínims, que obliga que un mínim del 50 per cent de l'ensenyament sigui en català.

Segons la presidenta del Govern, Francina Armengol, el dia de la presentació del Decret, el document s'ha elaborat "des del respecte i amb el consens polític de la classe educativa". De fet, aquest Decret havia de passar pel Consell Escolar i, ara, pel Consell Consultiu, amb qui ha topat. Ara bé, tot i que es dóna més marge i "comoditat" als centres per decidir els seus projectes lingüístics, els docents no acaben de veure tampoc amb bons ulls la proposta.

En aquest sentit, critiquen "les presses" que té el Govern per aprovar-lo. Més concretament, diversos sindicats són partidaris de l'educació en llengües estrangeres, però sempre complint aquest Decret de mínims i sense afectar l'ensenyament en català. Radica aquí la principal controvèrsia, ja que per alguns sectors es veu més adient introduir les terceres llengües a mitjans de Primària per tenir més garantia d'èxit de cara a la normalització lingüística.

Mentrestant, un Comitè d'Experts està treballant per definir les bases del nou model lingüístic escolar a Balears. Una de les reivindicacions dels sindicats ha estat ajornar l'aprovació del decret fins que es disposi d'aquest model. També entra en joc l'aprovació del document d'Illes per un pacte, que pretén dotar de més consens la comunitat educativa balear. La intenció és que passi pel Parlament perquè tots els partits polítics puguin discutir-lo.