L'STEI avisa que l'ensenyament en català i la integració dels nouvinguts perillen per la dotació insuficient d'hores de PALIC

TW
3

L’STEI ja va demanar a la darrera mesa sectorial d’educació una dotació suficient d’hores per poder desenvolupar el Pla d’acolliment lingüístic i cultural, PALIC. El document de criteris per establir les quotes no ha estat negociat.

L’administració el va presentar a la mesa al mateix moment. No l’havia enviat prèviament perquè els representants dels treballadors el poguéssim estudiar i en poguéssim fer al·legacions. La conselleria preveia en aquest document, calculà una hora de dedicació d’un professor per a cada quatre alumnes. Si un centre té vuit alumnes només podria fer dues hores de PALIC i amb dues hores a la setmana, els alumnes nou vinguts, que no coneguin la llengua catalana, no la podrien aprendre i per tant no podrien seguir els aprenentatges de forma satisfactòria. Així els PALICs no es poden desenvolupar de cap manera. La normativa dels PALICs estableix que l’activitat específica es desenvolupi entre un mínim de 6 hores i un màxim de 16 hores setmanals, segons sigui el seu grau d’escolarització la seva llengua i cultura d’origen. La conselleria, a la mesa sectorial, ens digué que ho revisarien però els centres no han rebut cap canvi per calcular una quota diferent que pugui garantir el nombre suficient d’hores que han de rebre els alumnes per al  correcte desenvolupament dels PALIC. 

Aquests plans són molt necessaris als centres per unes quantes raons. En primer lloc entenem que és bàsic atendre la diversitat dins l’aula i aconseguir que els alumnes que provenen de la immigració puguin incorporar-se plenament al sistema educatiu illenc. En segon lloc, perquè ensenyen la llengua pròpia del territori als alumnes que provenen de la immigració i els permet, en un temps determinat i de forma progressiva, seguir el contingut de les matèries que es fan en català. Recordem que el 50% d’hores lectives s’imparteixen, com a mínim i en teoria,  en català. Si hem de fer aquest  50% de forma efectiva en català, els alumnes que vénen de fora l’han de conèixer i aquest no ha de ser un motiu per canviar de llengua dins l’aula i deixar d’acomplir el projecte lingüístic del centre. En tercer lloc perquè el català vagi endavant, després de 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística, és necessari reforçar l’escola en català i una manera de fer-ho és acollir i ensenyar la llengua catalana als alumnes nou-vinguts i a les seves famílies i facilitar-los la integració, sense que perdin les seves arrels, per garantir la necessària cohesió social.