La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha proposat aquest dijous al sector educatiu iniciar immediatament el diàleg sobre un gran pacte social per donar estabilitat a l'ensenyament. En aquest pacte «s’intentarà» integrar-hi tots els grups del Parlament per aprovar per àmplia majoria una llei pròpia de l'arxipèlag.

Armengol, al costat del conseller d'Educació i Universitat, Martí March, s'ha reunit amb una trentena de representants sindicals, d'associacions de pares, estudiants, patronals i de plataformes lligades a l'ensenyament per complir el seu compromís que la seva primera invitació al Consolat de Mar aniria dirigida a la comunitat educativa, que ha patit «quatre anys de patiment».

«Ens han donat un exemple que no oblidarem», ha ressaltat en referència a la resistència de bona part dels docents, pares i alumnes a les polítiques aplicades en l'anterior legislatura pel Govern del PP, que s'ha compromès a canviar per una relació de «diàleg sincer».

Armengol ha anunciat que la setmana ve el conseller March iniciarà una ronda de reunions bilaterals amb cada un dels agents del sector per afrontar les qüestions urgents, com la immediata aplicació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMQE) i definir els plantejaments de cadascuna de les parts de cara a la definició d'un pacte social per l'educació.

La base del diàleg serà el document d’Illes per un pacte, promogut per diferents entitats del món educatiu amb la intenció de millorar el sistema d'ensenyament i protegir-lo dels vaivens polítics.

El propòsit del Govern és que el full de ruta pactat amb els agents socials es traslladi posteriorment al Parlament per demanar l'acord polític més gran possible i donar al sistema d'ensenyament «estabilitat per a futures legislatures».
La presidenta ha explicat que els seus objectius són «recuperar la confiança de la comunitat educativa» amb el Govern, «recompondre els drets perduts» i afrontar reformes pactades amb els representants de tots els agents del sector de l'ensenyament.

March, que ha admès que aborden reptes «difícils i complexos», ha anunciat que es desplaçarà a Menorca, Eivissa i Formentera per ampliar l'espectre d'organitzacions implicades en la negociació.

Ha assenyalat que la recerca del suport polític més gran possible obligarà tots els partits a fer concessions en favor de l'acord i ha apuntat que el seu desig és que la consecució d'una llei d'educació pròpia de les Balears es vegi acompanyada per l'estabilitat més gran possible en la normativa marc estatal.

En aquest sentit, March, s'ha mostrat convençut que després de les eleccions generals serà derogada la LOMQE, que ha qualificat de «tòxica» i ha reiterat que el seu propòsit és limitar els efectes negatius de la seva aplicació des del pròxim curs, sense obviar que és d'obligat compliment i amb la premissa de no adoptar decisions «que puguin suposar una desorganització del curs».

També Armengol ha fet èmfasi que, tot i que el Govern intentarà implantar una nova política educativa, contribuirà a «començar el curs de la millor manera possible per a tothom».

Pel que fa a la vigència de la vaga indefinida convocada per l'Assemblea de Docents i alguns dels sindicats majoritaris, March ha apuntat que, tot i que és una qüestió rellevant, el Govern no ha demanat la seva desconvocatòria a la reunió d'aquest dijous.

També s'ha pronunciat després de la trobada el president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA) de Mallorca, Vicenç Rodrigo, que ha celebrat el diàleg obert per l'executiu i ha anunciat que la seva organització mantindrà una actitud de «crítica constructiva».

Guillem Barceló, de l'Assemblea de Docents, s'ha congratulat igualment que el nou Govern escolti els professors i ha apuntat que la vaga podria desconvocar-se si s'adopten polítiques que atenguin les seves reivindicacions.

Ha coincidit amb aquest plantejament el secretari general de l'STEI, Biel Caldentey, que ha posat l'accent en la necessitat que s'avanci en la millora de «les condicions sociolaborals» dels treballadors de l'ensenyament.