Segons apunta la Fundació Gadeso, el registre d'aturats oficial de les oficines d'ocupació de les diferents comunitats autònomes és una mala referència per valorar la situació real del mercat laboral i assegura que l'Estat espanyol «és l'únic país que ven el descens de demandants de feina com a quelcom bo». Segons assegura, el coordinador de programes de Gadeso, Rafel Borràs «a la resta de països d'Europa, inclosa Portugal, la bona notícia és que hi hagi gent apuntada als serveis d'ocupació perquè això vol dir que són organismes eficients i útils». Borràs critica durament el pressupost destinat al programa d'ocupació de l'Estat, tot i que remarca que la culpa no és dels treballadors de les oficines, de qui destaca que són «excel·lents».

Segons Borràs el descens del nombre de registrats com a demandants de feina a les Balears no és significatiu perquè actualment existeix el que es coneix com a «atur desanimat». És a dir, persones que no s'inscriuen als serveis d'ocupació perquè no confien a trobar feina a través d'aquest sistema. És un exemple ben clar d'aquesta situació el fet que el nombre d'estudiants inscrits com a demandants de feina sigui només de 307 (segons ha publicat Randstad a un informe), quan en realitat el que estima Borràs és que «són milers més els que ho fan». El membre de Gadeso ho explica fent referència a estudis que estimen que prop de «la meitat de persones que troben feina ho aconsegueixen a partir de contactes» o que «el 90% confia més en les empreses de feina temporal o en el fet d'anar a deixar el currículum personalment a les empreses» que no en l'efectivitat de l'agència de col·locació pública.

A banda de «l'atur desanimat», Borràs explica que hi ha altres factors que els fan refusar l'índex d'atur registrat com a paràmetre vàlid. Per exemple, una persona aturada que està assistint a un curs de formació del SOIB ja no consta com a tal, o les persones que estan «subocupades» tampoc hi figuren. Els anomenats «subocupats» són persones que «no consten com a aturats perquè potser fan una hora de feina al dia», però això no basta per considerar que aquestes persones no cerques feina. Per aquests motius, i d'altres, Borràs reivindica l'Enquesta de Població Activa com a l'indicador més vàlid per plasmar la situació real del mercat laboral.