Diverses persones que formen part de moviments socials de Mallorca i algunes que participen en candidatures municipals han llançat un manifest titulat 'Fem fora Bauzá, seguim construint poder popular'.
Joan Ballester, Mateu Català, Marc Carriquí, Aina Cassanyes, Amadeu Corbera, Pepe García, M. Magdalena Genovart, Marina Llobera, Marcel Pich, David Pujol i Margalida Ramis són els primers signants d'un manifest que segons Marcel Pich «evidencia la connexió entre diverses lluites i vol ser un punt de partida per posar en contacte moltes altres lluites i un toc d'atenció per continuar treballant des de la base després de les eleccions».
El text íntegre del manifest és el següent:
«Les persones que signam aquest document estam vinculades a moviments socials i polítics de tipus rupturista de Mallorca. Tot i que no som militants ni simpatitzants de cap partit d’àmbit autonòmic, sí que hi ha opcions de caire municipal amb les quals ens sentim representades.
»Davant l’horitzó de les properes eleccions, però sobretot atenent a tot el que ha succeït en els darrers anys a la nostra illa en el marc de diferents lluites de base, hem considerat oportú dir-hi la nostra. Abans però, cal aclarir que les persones sotasignants ho feim en nom propi i, en cap cas, ens volem erigir com a representants de res.
»Així doncs:
»- Defensam que dia 24 de maig s’ha d’anar a votar per acabar definitivament amb el Govern Bauzá, entenent que gairebé qualsevol resultat serà millor que repetir un govern tan ferest com l’actual. No obstant això, no votam amb il·lusió. No votarem el projecte transformador i fet des de baix que anhelam: bàsicament perquè no existeix. Votar dia 24 de maig no ens fa més responsables, ja que la responsabilitat és als carrers i s’exerceix des de molts altres fronts a més de l’electoral.
»- En tant que persones d’esquerres ens veiem obligades a exigir uns mínims als partits del futur nou govern si aquests es reivindiquen com a d’esquerres. La supressió del TIL, l’aturada dels desnonaments, la derogació de totes les lleis negatives per al territori o deixar de fer concessions al lobby hoteler són alguns exemples que situam ja no en uns pilars de l’esquerra sinó en els del sentit comú. Així mateix, exigim als partits que s’autoanomenen d’esquerres que deixin clar amb qui pactaran abans del 24 de maig.
»- El Govern Bauzá no haurà acabat amb les urnes. Ha estat el moviment popular organitzat qui l’ha anat tombant aquests quatre anys. Per això, és de justícia exigir un reconeixement institucional i instar a l’indult de totes les activistes represaliades.
»- El projecte polític institucional que volem s’està bastint des de fa anys. Des de les bases, des de les lluites locals de l’illa, des de diferents sensibilitats. El nostre projecte és la unitat popular. Aquesta és de tothom i rebutjam que cap partit polític se n’apropiï com està passant. Per a conformar un front potent d’aquestes característiques són requisits indispensables la transparència, l’horitzontalitat, l’amplada de mires, la humilitat i l’assemblearisme. El pactisme, les quotes, l’oportunisme i les jerarquies que es donen encara a tots els partits són aspectes a superar. Tot i venir de les lluites socials, no renunciam a la lluita institucional. Ara bé, aquesta ha de servir per crear poder popular o, en tot cas, per acompanyar-lo. Esser a les institucions ha de ser una forma de posar en tensió el sistema capitalista i autonòmic, no de legitimar-lo o gestionar-ne les seves misèries.
»- Si volem garantir un futur millor veiem imprescindible mantenir la centralitat del canvi social pivotant sempre en el carrer i els moviments populars. Governi qui governi, serà clau enfortir el múscul de les lluites populars dels nostres pobles i ciutats. La gent ha de ser la protagonista i per això és necessari seguir cooperant i organitzant-se. Només la mobilització popular garanteix aturar el desordre d’un sistema que posa els beneficis econòmics per davant de les persones i avançar cap a la plena sobirania de la nostra terra i de la gent que hi viu».
16 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Queda una setmaneta de vida a la feixistarra dictadura espanyolista del TILibans d'en talibauzán. El fatxum ePPañyolista està histèric. Arruix feixisme foraster de sa nostra terra! Sempre mallorquins! Mai espetanyols!
A quin lloc virtual o físic hem d' anar, per signar el manifest?
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Los fachas procatalufoides se ponen de los nervios y mira que tienen el único medio catalufo para explallarse con ganas jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajjajajajajajajajajajjajajajajajajajajjajajajajajajajajajjajajajajajajajajajajajajajajajajjajajajajajajajajjajajajajajajaj
Gran manifest. A o el puc signar? I recordau deixau sense valorar els comentaris redactats en la llengua cooficial distinta del catala!
Salut, republica, llibertat, //*//
Arruix zipayos. Arruix anticatalans.
Compatriotes: Franco és mort ( i bén mort).
MUNICIPIOS CATALANES DESOBEDECEN LA ORDEN DE LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL SOBRE ESTELADES.
Con estas actuaciones están perdiendo credibilidad los dirigentes catalanes.