El Primer de Maig ha estat considerat tradicionalment pel PSM com el Dia del Partit. Any rere any, la militància es reuneix a l'oratori de Sant Miquel de Campanet per fer un dinar de companyonia i escoltar els missatges dels seus líders.

Enguany, el discurs central de l'acte ha correspost a Biel Barceló, secretari general del PSM-Entesa i candidat de MÉS per Mallorca a la presidència del Govern.

Biel Barceló ha volgut transmetre a la militància, però també a la societat en general, un missatge optimista i ple d'esperança: «Les nostres idees han guanyat sempre. Sempre ens hem avançat als temps; hem fet avançar la història, i no ens ha faltat mai la raó. A vegades, ens ha faltat la força. Això sí. I per això ens ha duit més temps aconseguir-ho. Però igualment, ho hem aconseguit.»

Barceló ha recordat que si «Cala Mondragó, es Trenc, es camí de cavalls, sa Dragonera, Cabrera o Son Real són platges i paisatges protegits» era «gràcies a nosaltres. Nosaltres hem protegit es Jonquet, el centre històric de Sineu, Ruberts, el Teatre Mar i Terra, la ruta de pedra en sec o la Sibil·la.» I ha afegit: «Defensàvem tot sols el reciclatge i no la incineració i avui som dels que més reciclam de tot l’Estat. Defensàvem el tren, el transport públic i un major ús de la bicicleta, i avui totes les ciutats europees ho estan fent.»

El líder ecosobiranista ha recordat que l'any 1993 eren «els únics que demanàvem un finançament autonòmic just i avui tots els partits ja ho duen al programa. Proposàvem tenir mitjans públics en la nostra llengua, i tothom se’ns tirava damunt. I avui ja ho tenim. I amb l’ajuda de milers de mallorquins, vàrem dur TV3 a les Illes. I la tornarem a dur.» I ha insistit que «no és una exageració, és una descripció precisa: som gent il·lusionada, compromesa, pacífica. Que dóna el seu temps, esforços, doblers, idees; que munta candidatures fins al darrer poble de Mallorca. Que fa la campanya amb el pressupost més baix de tots.»

Biel Barceló ha conclòs que «és evident que no hem arribat allà on volíem, però, no haver arribat no significa que no haguem avançat. Ha estat en gran part gràcies als moviments socials i a l'instrument polític que nosaltres representam. Aquest país seria completament diferent si no haguéssim existit o si no haguéssim pogut fer la nostra feina. I no només seria diferent. Seria pitjor.»