El Govern aplicarà el proper setembre el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) caigui qui caigui. Aquesta fou ahir la principal conclusió que quedà sobre la taula després de la reunió que va mantenir la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, amb els representants dels sindicats de l'ensenyament STEI, USO, FSIE, CCOO i UGT. La consellera va fer cas omís a les peticions d'aplaçament de l'aplicació del TIL i reiterà els arguments esgrimits pel govern, que gairebé ja s'han convertit en mantres.
"No va en contra del català (...). El TIL garanteix un ensenyament d'excel·lència i el temps dirà com va", apuntà Camps, qui reivindicà la legitimitat de les polítiques educatives del PP assenyalant que estan "emparades per les urnes".
La consellera defensà l'aplicació del TIL per al curs 2013- 2014 i considerà que ja fa dos anys que s'hauria d'haver posat en marxa. "La realitat és que el que tenim ara ha provocat un fracàs escolar del 30% i hem de treballar, tots junts si és possible, per combatre això", digué.
Camps assegurà que la Conselleria treballa "a contrarrellotge" i que està preparada per a l'aplicació del decret, com ho confirmen segons ella els 3.800 professors que han estat capacitats per al TIL. Per la seva part, els centre educatius tenen fins al proper dia 25 de juny per presentar els seus projectes d'aplicació del Decret de llengües.
Malgrat mostrar-se oberta al diàleg, la consellera no va anar més enllà de les paraules, ja que el TIL no es modificarà ni s'aplaçarà la seva aplicació. "La negociació i el diàleg s'han de demostrar amb fets i no amb declaracions protocol·làries o reunions a les meses sectorials d'educació sense opcions reals de negociació", manifestà el secretari general de l'STEI, Biel Caldentey.
El sindicalista manifestà la seva "oposició frontal" a la política lingüística del Govern pel "maltractament a la nostra llengua en l'àmbit de l'administració pública, els mitjans de comunicació públics i ara en el sector de l'ensenyament".
Per a CCOO, només les lleis educatives amb càrrega "ideològica i sense consens" tenen la capacitat "innata de provocar fracàs escolar i social". Per al sindicat, el que farà augmentar el fracàs són "la carència de polítiques socials, les retallades dels recursos materials i humans i la minva del suport educatiu a les famílies". "Està sobradament demostrat que, si es comparen les diferents comunitats del territori, la immersió no té cap relació amb les xifres del fracàs escolar".
Rebuig dels pares
Des de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA) es va fer arribar ahir un comunicat on es reitera el rebuig dels pares i mares a la imposició del TIL. "La societat ha de saber que la gran majoria dels integrants de la comunitat educativa de les illes comparteix aquest rebuig.
Tothom llevat de la Conselleria d'Educació, que menteix en els seus arguments sobre la necessitat del decret i que amaga interessos partidistes que no tenen res a veure amb l'educació i la pedagogia", s'explicà al comunicat, signat pel vicepresident de FAPA Mallorca, Vicenç Rodrigo.
La federació també es posicionà en contra de l'afirmació de José Ramón Bauzá sobre la immersió lingüística com a causa del fracàs escolar. "El senyor Bauzá menteix quan fa aquesta afirmació que atempta directament contra la convivència a la nostra societat. Un comportament vergonyós per part del cap de l'executiu".
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)