algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

El Govern s'enroca davant els sindicats

Les discrepàncies de la comunitat educativa no impediran l'aplicació del TIL el proper setembre

21118

La consellera considera que el decret TIL no atempta contra el català.

T. AYUGA

El Govern aplicarà el proper setembre el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) caigui qui caigui. Aquesta fou ahir la principal conclusió que quedà sobre la taula després de la reunió que va mantenir la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, amb els representants dels sindicats de l'ensenyament STEI, USO, FSIE, CCOO i UGT. La consellera va fer cas omís a les peticions d'aplaçament de l'aplicació del TIL i reiterà els arguments esgrimits pel govern, que gairebé ja s'han convertit en mantres.

"No va en contra del català (...). El TIL garanteix un ensenyament d'excel·lència i el temps dirà com va", apuntà Camps, qui reivindicà la legitimitat de les polítiques educatives del PP assenyalant que estan "emparades per les urnes".

La consellera defensà l'aplicació del TIL per al curs 2013- 2014 i considerà que ja fa dos anys que s'hauria d'haver posat en marxa. "La realitat és que el que tenim ara ha provocat un fracàs escolar del 30% i hem de treballar, tots junts si és possible, per combatre això", digué.

Camps assegurà que la Conselleria treballa "a contrarrellotge" i que està preparada per a l'aplicació del decret, com ho confirmen segons ella els 3.800 professors que han estat capacitats per al TIL. Per la seva part, els centre educatius tenen fins al proper dia 25 de juny per presentar els seus projectes d'aplicació del Decret de llengües.

Malgrat mostrar-se oberta al diàleg, la consellera no va anar més enllà de les paraules, ja que el TIL no es modificarà ni s'aplaçarà la seva aplicació. "La negociació i el diàleg s'han de demostrar amb fets i no amb declaracions protocol·làries o reunions a les meses sectorials d'educació sense opcions reals de negociació", manifestà el secretari general de l'STEI, Biel Caldentey.

El sindicalista manifestà la seva "oposició frontal" a la política lingüística del Govern pel "maltractament a la nostra llengua en l'àmbit de l'administració pública, els mitjans de comunicació públics i ara en el sector de l'ensenyament".

Per a CCOO, només les lleis educatives amb càrrega "ideològica i sense consens" tenen la capacitat "innata de provocar fracàs escolar i social". Per al sindicat, el que farà augmentar el fracàs són "la carència de polítiques socials, les retallades dels recursos materials i humans i la minva del suport educatiu a les famílies". "Està sobradament demostrat que, si es comparen les diferents comunitats del territori, la immersió no té cap relació amb les xifres del fracàs escolar".

Rebuig dels pares

Des de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA) es va fer arribar ahir un comunicat on es reitera el rebuig dels pares i mares a la imposició del TIL. "La societat ha de saber que la gran majoria dels integrants de la comunitat educativa de les illes comparteix aquest rebuig.

Tothom llevat de la Conselleria d'Educació, que menteix en els seus arguments sobre la necessitat del decret i que amaga interessos partidistes que no tenen res a veure amb l'educació i la pedagogia", s'explicà al comunicat, signat pel vicepresident de FAPA Mallorca, Vicenç Rodrigo.

La federació també es posicionà en contra de l'afirmació de José Ramón Bauzá sobre la immersió lingüística com a causa del fracàs escolar. "El senyor Bauzá menteix quan fa aquesta afirmació que atempta directament contra la convivència a la nostra societat. Un comportament vergonyós per part del cap de l'executiu".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per arg, fa mes de 9 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per JC, fa mes de 9 anys

Clar! El TIL no atempta contra el català... i suprimir el Servei d'Ensenyament de Català tampoc... no te fot....

Valoració:2menosmas
Per JÀUME I, fa mes de 9 anys

EL RÉY JÀUME I Y SA LLENGO ROMANS MALLORQUÍ.
Durant sa dominació mòra, que durà uns trecens añs, es gros d’es pobble va seguí xerrand es romans mallorquí, y degud an assò, En Jàume I cuand arribà a Mallorca no tengué cap probbléma idiomàtic a s’hòra de conversà emb so pobble natiu, però si que va havê de mesté un jodío de Zaragossa versad en llengo àrabé, cada pic que va havê de xerrà emb so Walí de Palma. Sa pròva més irrefutable de qu’aquí se xerràva romans mallorquí la tenim en lo escrit en es Llibre d’es Fets, escrit en priméra persona p’es pròpi Jàume I, que mos dona conte que no va tení que mesté cap intérprete d’àrabé emb en Alí de Sa Paloméra, ni emb En Ben Abêt. Ni en tenguéren de mesté cap, es bal·les que, a instanci d’es pròpi pobble mallorquí va anomenà molt antes de conquistà Palma.

Llibre d’es Fets.
Emb en Jàume I mos arribà es romans llemosí empleyad desd’es mitjorn de Fransa fins a Valènci, es romans aragonês y es romas castellà. Y com que no hey hagué cap repoblació de cap casta, es pobble baléà, va seguí xerrand com eu havía fet fins llevonses. Ademés que, fins a n’es siggle vint, es noranta per cent de sa pobblació éra analfabèta; lo que mos demostra que durant tots aquets sètcens añs passads desde sa conquista, éra d’el tot impossibble p’es total de sa pobblació aprende una llengo forastéra si no s’anava a escòla. Y no va essê fins a n’es siggle vint que s’obbligà anarhí fins a s’edat de 14 añs. Per consiguient es Llemosí ha quédat escrit a n’es documens, però no éra ni ha estad may sa llengo d’es pobble.
A s’època d’En Jàume II de Mallorca, sa nostra llengo ja se va mostrà formada, estructurada, emb sos escrits d’en Ramón Llull, empleyand com ês natural, es pronoms, artículs y altras paraulas esclusivas de Baléàs, tals com: Nostro, vostro, llengo, hòmo, sa, orde, l’ey, servici, etc. Essend una falsedat històrica-llingüística presentà a n’en Llull còma autó de català. Perque lo cért ês que escrivía en Mallorquí. S’autorisàda veu de don Pèp Vidal y Ròca, Llissenciad en Teología per s’Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s’Universidat de Barcelona, Llullista y Membre de sa “Maioricencis Schola Lulista”, diu: “Es catalanisme d’en Ramón Llull, ês comparabble a n’es castellanisme d’el Cid. O sía, son producte de s’historiagrafía romàntica.” (Historia de Baleares. Diario de Mallorca. Tom III, pag, 971. Palma 1991).
Desde llevonses fins avúy en díe, es pobble Baléà ha seguid xerrand poc més o manco com es siggles passads, efegind paraulas d’altras llengos, sobre tot de sa castellana, a n’es séu lècsic; tal y com correspòn a una llengo viva. Ja més modèrnament n’hi ha efegidas de s’Inglês, llengo de relació internacional grassis a n’es norteamericans y sa séua tecnología.

Valoració:-2menosmas
Per Reguitzereta, fa mes de 9 anys

Alimentar trolls és dolent per a la salut i ens lleva energia per fer aquestes illes cada dia més lliures.


En Josserra l'engominat no acabarà amb un poble que ha conservat llengua, cultura i arrels a pesar d'una políica imperialista castellanista que, des de fa SEGLES, mira de convertir-nos en allò que no som.

Valoració:1menosmas
Per slort, fa mes de 9 anys

hota és un troll i no se l'ha d'alimentar.

Valoració:2menosmas
Per hota, fa mes de 9 anys

A Jaume
Es catala no me fa falte per res. Per esser una llegua "batin" massa be l escric i persuposat que mai he perdut el temp per estudiarlo. Faltaria mes o et penses que no tenc coses mes importats que fer. Com per exemple emprenyarvos un poc.
Si em permets un consellet: mira a meam com pops superar lo de sa neura linguistica
Efectvament faig mes faltes de ortografia en catala que en angles frances o alemany. Al castella que no es pot compararen absolut amb el catala pel que fa a la importancia dins tot el mon arreu crec que l escric correctement i n estic amb tot molt satisfet

Valoració:-2menosmas
Per Xoriguer, fa mes de 9 anys

L'exconseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, serà nomenat aquesta mateixa setmana assessor del conseller d'Economia.

Valoració:1menosmas
Per Jaume, fa mes de 9 anys

HOTA, fas pena.

No saps escriure ni en català, el teu escrit està ple de faltes. Això sí, de castellà segur que no en fas cap ni una!!

Valoració:3menosmas
Per hota, fa mes de 9 anys

Un fort aplaus pr la Consellera..mol pero que molt be. Val mes un pel d ella que tot els de la foto plegats. O es que no els coneixeu? Mare meva quin est. No es gens extrany que la nostre universitat estigue catalogade arran des betum. CONSELLERiA ni una passa enrera. Sabeu mokt bexque son cuatre moixos per anomenarlos de qualque manera. Vosaltres teniu la majoria de vots, els nostres que som majoria. Els altres que ara fan potedetes ja han tingut les seves subvencion i es pensaven esser el llombligl del mon
A algun lloc de la prensa els tildaven a aquest supergrupet de savis intelectuals. Per favor siguem seriosos.

Valoració:-5menosmas
Per Fora la Conselleria d'educació, FORA!, fa mes de 9 anys

Estic francament molt preocupat pels meus fills de primària. Per culpa d’una Conselleria d’Educació que no escolta i creu que reorganitzar el sistema educatiu és com reordenar el trànsit o comprar i vendre pisos. Saben que es duen entre mans aquests quatre politiquetxos de fireta? Han sentit a parlar mai de temes d’ estat? Saben res del consens? Au arruix!

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente