L’argument donat pel Govern per justificar que els envasos d’aigua es podrien gravar amb els nous imposts perquè la població té l’alternativa de beure aigua del grifó no és del tot cert. Almenys en 15 municipis de Balears, les darreres anàlisis de qualitat elaborades pel Ministeri de Sanitat posen de manifest que l’aigua corrent que se subministra no és apta per al consum. I, per tant, els seus habitants no tenen alternativa: hauran de pagar sí o sí l’impost d’envasos de begudes per poder beure aigua, llevat que tinguin cisterna o que finalment no s’apliqui.
El Sistema d’Informació estatal d’Aigua de Consum (SINAC), dependent del Ministeri de Sanitat, analitza periòdicament la qualitat de l’aigua de la xarxa de subministrament. En els seus darrers informes, basats en controls que es feren entre el darrer trimestre de l’any passat i el primer d’enguany, s’aprecia que als municipis d’Alcúdia, Ariany, Costitx, Felanitx, Manacor, Santa Margalida, Santanyí, Sineu i Vilafranca (a Mallorca), al Castell, Ciutadella i Maó (a Menorca), a Sant Josep de la Talaia i a Santa Eulàlia del Riu (a Eivissa) i a Formentera hi ha zones on l’aigua de la xarxa d’abastiment “no és apta per al consum”. Concretament, aquesta situació es detecta en 32 nuclis urbansque depenen d’aquests 15 municipis de Balears. Així, per exemple, en el cas de Manacor, les anàlisis mostren que no és apta per al consum l’aigua que se subministra al nucli urbà de Manacor i a la zona de l’Illot i Cala Morlanda, mentre que sí que ho seria a la resta de nuclis que en depenen, com Portocristo i Son Macià, per exemple.
L’informe també apunta quins són els paràmetres afectats que fan que l’aigua de la xarxa no sigui apta. Normalment és per excessos de clorur, nitrat, sodi, bor o sulfat. En el cas del sulfat, el Govern mateix recomana que ni els nadons (que s’alimenten amb llet artificial)ni la gent gran beguin aigua amb elevat contingut de sulfats. Quant als clorurs, les persones més sensibles a l’aigua amb altes concentracions són els nadons i les persones grans amb problemes de salut. I pel que fa als nitrats, ho tornen a ser els nadons, les embarassades i col·lectius amb problemes de salut.
La població d’aquests 32 nuclis, per tant, no tindrà més remei que comprar aigua potable i, en conseqüència, es veurà afectada per l’impost sobre els envasos de begudes que tramita el Govern. Aquesta normativa, ara aturada al Parlament, preveu que les botelles d’aigua de mig litre estiguin gravades amb 4,2 cèntims; les de litre i mig, amb 5,5 cèntims, i les garrafes de cinc litres, amb 10,1 cèntims. El partits de l’oposició, contraris a l’impost, han demanat que almenys no es gravi l’aigua. De fet, el PSIB té esmenes presentades en aquest sentit.
Precisament el portaveu adjunt d’aquest grup al Parlament, Vicenç Thomàs, considera que les dades del Ministeri de Sanitat desmunten l’argument del Govern per justificar que l’aigua no fos exclosa de l’impost perquè els ciutadans en podien beure del grifó. El socialista entén que aquesta alternativa desapareix per als habitants dels 32 nuclis on l’aigua de la xarxa no és apta per consumir-la. A més a més, recorda que l’Executiu del PPtambé ha incrementat el cànon de sanejament d’aigües un 30% i, per tant, l’aigua corrent que es plantejava com a alternativa és més cara. “Aquest Govern apuja l’aigua i no és capaç de garantir aigua potable a través de l’aixeta”, va sentenciar el diputat.
Biel a canostra bevem "aigu" i no per això xerr una llengua diferenta a tu. I si els valencians tenen problemes d'aigua no és culpa dels catalans sinó de voler fer macrourbanitzacions per milers de persones on no hi ha aigua abastament, a l'antiguitat les ciutats les construien a prop de rius o altres fonts de subministrament suficient per els seus habitants i no a zones hermes com han volgut fer a València.