“Cada quilo de taronges va a 1 euro, i el quilo de pinya tropical, a 0,80 euros. Això és el que passa amb els cítrics d’aquí”. Són les paraules de Josep Jiménez, un pagès que conra una finca de tarongers situada entre Inca i Muro, al costat del puig de Santa Magdalena. La paradoxa –el fet que un quilo de fruita collida a milers de quilòmetres de Mallorca sigui més barat que un quilo de taronges de Muro– explica per què al llarg dels darrers anys s’han arrabassat desenes de quarterades de tarongers. O per què abunden les imatges com la de dalt, amb horts de cítrics amb el fruit en terra podrint-se.
Jiménez ha collit enguany unes 500 tones de taronges. L’any passat foren unes 750. “És cert que la producció ha disminuït una mica; ara bé, el problema no és aquest, sinó el preu”, assenyala Jiménez, qui assegura que els majoristes li compren el quilo a tan sols 0,20 euros. “El consumidor paga 0,90 cèntims o un euro per quilo, però. Des de la finca fins al supermercat el preu puja un 500 o un 600 per cent. És una vergonya. Acabaran amb l’agricultura mallorquina”, critica Jiménez. “En quatre anys em retiraré i ja veurem qui tindrà cura dels arbres”, sentencia.
Xisco Català també conra tarongers. Té una finca a la carretera de Palma a Bunyola i una altra a Sencelles. “De cada pic en quedam menys, les finques productores es van perdent”, apunta, i posa l’exemple de dos horts de cítrics entre Bunyola i la Indioteria on en els darrers anys han arrabassat quasi un centenar de quarterades d’arbres. Català sosté que ara hi ha a Mallorca menys finques de producció de cítrics que fa deu anys, “tot i que la població ha augmentat 200.000 o 300.000 persones. “Duen molta de taronja de fora de l’Illa i en algun cas la fan passar com si fos d’aquí”, revela, però es nega a donar-ne noms. El “problema”, indica, es troba “en la concentració de comercialitzadors, està en mans de dos o tres que n’imposen els preus. Duran la pagesia a la ruïna”.
“És més necessari que mai que el mercat sigui transparent i s’evitin aquests abusos. Els intermediaris no tenen per què guanyar-hi tant quan el pagès hi perd doblers o gairebé n’hi perd. De cada vegada hi ha un enriquiment més gran per part del comerciant, a costa del productor i del consumidor”, observa Biel Torrens, secretari de la Unió de Pagesos. Torrens denuncia “la inoperància” de l’Administració i el Tribunal de la Competència per “permetre aquests abusos” i aposta per “fomentar els canals curts de comercialització”. “Intermediaris n’hi ha d’haver, però quan s’escurça la distància entre productor i consumidor el preu és més avantatjós per als dos”, sentencia.
La vall de Sóller, a la deriva
La producció de taronja a Sóller va amb un sistema diferent, de petits horts. Molts també estan abandonats. Tot i que la campanya encara no ha acabat, Jaume Orell, el president de la Cooperativa, avançà que enguany s’esperen recol·lectar uns 600.000 quilos. “Fa deu o dotze anys en recollíem uns 2 milions, la cosa ha baixat moltíssim. Ara just hi ha beneficis”, relatà.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si me llegeix qualcú dels que entrevistaren per la notícia: És hora de fer botar els intermediaris. Demanau un parell de pressupostos i triau-ne un per una web amb passarel·la de pagament, publicitau-la i veneu fruita directament a un preu raonable per al productor i el consumidor. Repartiu la fruita de temporada una vegada o dues per setmana als clients, sense inflar el preu, que els clients estiguin satisfets i guanyeu lo just per pagar feina, material, repartiment, etc.; i si vos juntau diferents productors i cooperatives, molt millor. Ànims!
I es productes duts de fora, de molt lluny, són subvencionats?
Se ha de donar la culpa a tres parts. 1. El consumidor o comprador no ha de comprar cap fruita (taronges, pomes, peres, mandarines, pinyes, etc) a més de 1.00 euro, o sigui mentalment el comprador se ha de considerar incompetent si compra una fruita a més de 1.00 euro el kilo. Els apartats 2 i 3 sobre els comerciants i pagesos està supeditat a lo que faci l'apartat 1. Si els comerciants fan superar el límits, els pagesos poden regalar una part de la fruita (el excedent) an el consumidor, ja que els comerciants solen comprar excedents i llavó destruir-los, si aquest excedent arriba an el consumidor, els comerciants vendran el seu total manco l'excedent que ja ho té el consumidor.
Ja ho deia monpare fa més de 30 anys. Això demostra que els successius governs no han fet absolutament res per racionalitzar el consum responsable. El "Doctor Mercado", els Markets, comanden. Absurd.
Aquí hi ha un problema de fons que va mont més enllà. L'única via per als pagesos del pais, és retallar els intermediaris. La venda ha de ser directa o com a molt a través de cooperatives de venda directa. Perquè si la cooperativa pretén vendre a un altre majorista, ja no queda marge pel pagés i això sembla que és el que li passa al sector de la taronja comentat en aquest article. Si tinguessim un govern Balear que defensàs l'economia nacional de les Illes, problemes com aquest, es podrien reedreçar bastant. Però els nostres polítics, només pensen en fer venir grans empreses de fora i de retruc es destrueixen molts de llocs de feina de petits empresaris. També una cosa que no entenc i és que hi ha gent que va a comprar la fruita a Mercapalma i la ven als mercats dels pobles, fent la competència als pagesos. Això hauria d'estar prohibit. En fi, això dóna per un exposició més gran, que aquí no puc escriure.