Les lleis del Govern inflen una nova 'bimbolla urbanística', segons Greenpeace

El grup ecologista ha publicat avui el seu informe "Destrucció a tota costa 2012", que fa una anàlisi econòmica i ambiental de l'actual gestió costanera espanyola i balear, i de les conseqüències que tindrà la imminent reforma de la Llei de Costes.

L'estudi recull que la llei balear d'Ordenació Urbanística, ja en vigor, "obre la porta a revitalitzar" urbanitzacions paralitzades a Mallorca com les de Cala Blanca, Cala Carbó o Es Guix.

A això s'hi sumen projectes com els de l'hotel de 1.200 places i un camp de golf a la Ràpita, a prop del Trenc, on els conservacionistes critiquen "un desenraonat ressorgir del maó".

Les dunes i platges de Mallorca ofereixen beneficis econòmics per hectàrea i any per valor de 83.317 euros i, tanmateix, a aquest espai es pretén construir aquest establiment per valor de 120 milions d'euros, denúncia Greenpeace.

"El principal perjudicat d'aquesta política és el turisme amb un model amb excés d'allotjaments, càrrega ambiental i menors ingressos", ha assegurat aquesta organització, que lamenta que de les 115 destinacions turístiques mundials, les Illes Balears apareixen als últims llocs en la valoració de l'excel·lència.

A més, Eivissa se situa al lloc 111 de tot el món per la pressió turística de més de 2 milions de visitants a l'any.

Notícies relacionades

Unes 500 persones mostren amb un mosaic humà el seu rebuig al macro hotel de la Ràpita

Més notícies relacionades

Els ecologistes denuncien que la Llei d'Ordenació Urbanística permet els ajuntaments desclassificar sòl rústic i exonera les corporacions municipals d'adaptar el seu pla municipal a normes de rang superior.

A aquesta norma se suma la Llei de Turisme que s'aprovarà el pròxim dimarts al Parlament. "D'aquesta manera, se subordina el territori a interessos mercantilistes i s'abandona qualsevol idea de turisme sostenible", indica l'informe.

Greenpeace adverteix que l'actual política de costes, estatal i autonòmica, no està tenint en compte "la major amenaça", que és el canvi climàtic.

Es tracta d'"una inacceptable falta de visió de futur" que suposarà per a les Illes Balears assumir un cost de 282 milions d'euros durant aquest segle a causa de la intensificació dels temporals i les sequeres, així com la pujada del nivell del mar, segons els ecologistes.

La mala gestió costanera a tot l'estat que fa necessària la regeneració de platges, dragatges i recuperació de passeigs marítims, representa un cost de 100 milions d'euros cada any.

Greenpeace afirma que la mala gestió dels vuit mil quilòmetres de costes espanyoles ha suposat un "malbaratament de diners i alt costos en termes de conservació de la naturalesa".

Les obres de regeneració de platges, recuperació de passos marítims i canalització són conseqüència de "tenir una costa amb excés d'infraestructura que produeix la desaparició de les platges".