Els tripulants del Maverick Dos, catamarà ràpid de Baleària que fa la línia Eivissa-Formentera, passaren cinc hores de tensió dimecres vespre. El seu ferri, que sortí del port d'Eivissa a les 19.30 hores, encallà poc després del pas del Freu a l'illot de la Torreta, quan només faltaven uns deu minuts per arribar a la més petita de les Pitiüses per causes que s'investiguen. Per sort, tot quedà en un ensurt. Només una de les passatgeres necessità ser traslladada a l'hospital de Formentera per una ferida lleu a la zona del coll. Baleària ha obert una investigació per saber les causes de l'accident.
D'altra banda, Capitania Marítima d'Eivissa i Formentera ha fet un requeriment a la companyia marítima perquè aporti informació sobre com va encallar el vaixell. Encara no està clar si fou una avaria o una errada humana.
A hores d'ara, el vaixell continua encallat a l'espera que en treguin tot el combustible i que el puguin reflotar. No hi ha perill de vessament. Des de la companyia marítima explicaren ahir que tots els protocols de seguretat varen funcionar. De fet, el capità i el primer oficial no han abandonat l'embarcació per tal d'avaluar-ne els danys.
Hem parlat amb dues passatgeres, Pepita Ramon i Noelia Figueiras, que aquell capvespre de tornada a casa varen viure "una aventura", tal com elles mateixes reconeixen. Noelia ens comenta que "vàrem començar a notar com si el ferri pegàs bots, com per un camí de pedres amb el cotxe. Llavors, va quedar aturat i tots ens miràrem". Pepita, en canvi, va sentir un "tracatrà tracatrà", com si hi hagués alguna cosa davall, però no sabíem si era una roca o si era una cosa de dins la mar". Noelia només té elogis per a la tripulació. "En tot moment, ens digueren què havíem de fer. Vàrem anar a parlar amb el capità i ens explicà que havíem encallat i que estaven trucant a Salvament Marítim perquè vinguessin a cercar-nos. Ens vàrem estranyar perquè no hi havia mala mar". Pepita també creu que anaven a velocitat normal, "uns 30 nusos. M'han dit que per això vàrem pujar a la roca, que si haguéssim anat més lents segurament hi hauríem xocat".
Al principi, tot fou una mica estrany. Noelia comenta que "dues al·lotes varen tenir atacs d'ansietat i una senyora es va posar a plorar. Li vam dir que es tranquil·litzàs, que no passava res. També hi havia una noia que s'havia fet una miqueta de mal al coll".
La situació, però, assenyalen, sempre va estar sota control. Pepita demanà a la tripulació: "Però som a terra? Em digueren que sí. A partir d'aquí, ens ho vàrem prendre bé". I és que al principi Noelia dubtava, però "en veure que el vaixell estava dalt de la roca vàrem sospirar, almenys no hi havia perill d'enfonsament"
Les comparacions
Foren cinc hores d'espera i 21 passatgers tots junts. Molts de temps per parlar. Noelia reconeix que "va haver-hi gent que va començar a dir això és com el Concordia. I tothom, mig en broma, afegia: mirau que no se'n vaig el capità abans que nosaltres". Pepita ho corrobora. "Vàrem fer comparacions. La primera pregunta que ens feien quan parlàvem pel telefòn amb algú era: i el capità ja ha caigut dins un bot?".
Noelia avisa, però, que "el millor és que teníem cobertura i podíem telefonar. Vaig parlar amb el meu pare, que justament havia estat patró de la Joven Dolores, que també feia el trajecte Eivissa-Formentera. No s'ho podia creure". La nit anà passant i passatgers i tripulació baixaren a l'illot i caminaren uns metres per entrar dins l'aigua i pujar a les zodíacs de Salvament Martítim. Al port de Formentera els esperaven familiars i autoritats.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¡¡¡ que fuerte que fuerte que fuerte !!!