Les darreres 39 vaqueries de Mallorca, a una passa de tancar

Els pagesos es plantegen vendre la llet a la Península, perquè aquí se’n paguen els preus més baixos de l’Estat. Si no ho aconsegueixen, es veuran forçats a suspendre la producció

TW
14

Les 39 vaqueries que encara operen a Mallorca podrien tancar ben aviat. Mentre que els costs de produir llet aquí són els més alts de l'Estat, el preu que se'n paga als pagesos és el més baix. Els ramaders asseguren que la situació és "insostenible" i no descarten "deixar de vendre'n" a la indústria local i exportar-ne. En cas contrari, no hi veuen sortida.

Un informe del Govern d'Espanya posa de manifest que els ramaders illencs cobraven el litre de llet, el novembre, a un preu mitjà de només 0,30 euros (i altres informes el rebaixen encara més, fins als 0,28 o 0,29 euros). Al País Valencià o a Andalusia, en canvi, el litre es paga a 0,36 euros. Baltasar Martí, president de la Cooperativa de lleters de Mallorca, explicà que fa tres mesos va exposar "la crítica situació dels productors (els ramaders)" a la indústria (els que processen o envasen la llet). Dimarts de la setmana que ve s'han de reunir de bell nou. "Serà llavors quan es valorarà, en el cas que no hi hagi un increment del preu, el tancament definitiu de les darreres explotacions lleteres de Mallorca", adverteixen. Cal assenyalar que la indústria lletera la componen tres empreses: Agama, Prilac i Formatges Grimalt. Ells són els que en fixen els preus, segons els ramaders.

"No podem aguantar aquesta situació, venem per sota dels costs de producció", manifestà Martí, qui insistí que elaborar llet a l'Illa "surt uns 5 cèntims d'euros més car que a la Península", atès que l'alimentació del bestiar s'ha d'importar. El president de la Cooperativa recordà que fa 5 o 6 anys va entrar en vigor una normativa de la Unió Europea que obligà els pagesos a dur a terme una inversió important en infraestructura a les explotacions. Els préstecs encara no s'han retornat. A més a més, no han cobrat unes ajudes de l'Executiu autonòmic corresponents a l'any 2010, i l'actual conseller d'Agricultura, Gabriel Company, els ha comunicat que les de 2011 no s'abonaran "perquè no hi ha pressupost".

Una de les esperances a les quals s'aferra el sector és el lleuger increment del preu (de prop de 2 cèntims per litre) detectat a la resta de l'Estat. Actualment, la llet en origen es compra a Espanya a un preu similar del de França, però per sota de les tarifes que es manegen a Alemanya. Els ramaders illencs esperen que la indústria els equipari les tarifes i que els pagui més bé.

Exportació

Atès que és la indústria qui en fixa els preus, Martí no descarta deixar de vendre a Agama, Prilac i Formatges Grimalt i exportar la llet a altres indrets. "Si no podem vendre-la al mateix preu que els explotadors de la resta de l'Estat, per ventura s'haurà d'arribar a aquest extrem", assenyalà. Acte seguit, matisà que " és una decisió que correspon a tots els productors" i remarcà que els costs d'exportar la llet podrien fer inviable el plantejament esmentat.

Una mostra de la decadència del sector lleter mallorquí és el brutal descens del nombre d'explotacions que s'hi dediquen. Mentre que el 1993 operaven 326 granges, actualment sols en queden 39. En 20 anys, per tant, se n'ha tancat el 88 per cent. La major part de les que continuen treballant estan situades al Llevant i al Migjorn de Mallorca, als termes municipals de Campos i Felanitx, encara que també en queden a Manacor, al pla de Sant Jordi, Llubí i Alcúdia, per exemple. Una altra dada significativa és que a l'Illa sols es produeixen 20.000 tones de llet a l'any. Això és només un 20 per cent de la que es consumeix. "No se'n garanteix l'autoabastament i es queda a disposició de les importacions de la Península", lamenta Martí.