La Ruta martiana se'n va als barris

N'hi ha que trobaran que es reprodueix com un virus, però molts altres creuen que, a la llarga, les bones idees triomfen.
Són dues maneres de valorar l'avanç de les rutes de broquetes per la majoria de barriades de Palma. Cal pensar que a l'originària Ruta martiana, ubicada a la Gerreria, li han sortit molts de cosins. Els primers que en seguiren el model foren els restauradors de Santa Catalina, ara fa un any i mig, que forjaren l'itinerari Santa Catapintxo. La fórmula, però, no tingué èxit.
Ara, en canvi, els mateixos taverners tornen a proposar un nou recorregut, anomenat Algo pasa en Santa Catalina. Per cinc euros s'hi ofereix un plat de tast amb un botellí de cervesa, mentre que la tapa i el mateix botellí en valen 2,5. Ah! I el dia de la setmana en què té lloc està pensat per no competir amb la Ruta martiana de la Gerreria.

Així mateix, l'àrea de Blanquerna i l'Escorxador ha demanat els dimecres. Aquesta zona acull l'anomenat circuit BX, amb la fórmula zurito i broqueta per 1,5 €. Ja hi pren part una desenes de bars.A més, altres barris han encetat l'anomenada Ruta del tapeo. Els primers a dur-la a la pràctica foren els hostalers del Molinar, amb un preu d'1,5 euros per cada ració i zurito els dimecres. Després s'hi afegiren els del Rafal Vell, que en davallaren l'import fins a 1 euro. L'oferta la fan els dijous.
Per completar el recorregut per Ciutat, s'hi han adherit tres barriades més. Per començar, el divendres és el dia dels establiments del Coll d'en Rabassa, amb el competitiu preu d'1 euro, mentre que dilluns és el torn de la zona del Camp Redó i l'Ocimax (amb el mateix import) i els dimarts arriba el moment de l'àrea del carrer Indústria i el Fortí (igualment a 1 euro).
Una altra iniciativa interessant que s'aplicà durant uns mesos, però sense acabar d'arrelar, fou Vi a vi. Es tractava d'una idea de Luis Pérez de Eulate, propietari de La Vinoteca, que proveïa de diferents vins cada dijous una sèrie de bars integrats en dues rutes: la de Santa Catalina i la de la Llonja. El punt més atractiu era que cada vegada se'n podien tastar de nous i que cada setmana eren diferents.