Els premis dels arquitectes avalen el tan criticat eix de Blanquerna

El jurat de les distincions que atorga el Col·legi d'Arquitectura, que reconeixeran la millor intervenció feta entre els anys 2007, 2008, 2009 i 2010, el situa com un dels sis finalistes

L'eix Blanquerna és un dels projectes estrella de l'equip de govern d'Aina Calvo | Foto: J.Morey

Ander ZurimendiPalma 02/05/11 0:00

De vegades, l'opinió del públic i de la crítica són absolutament diferents. Tal vegada és el cas de l'eix cívic de Blanquerna, tan rebutjat per part dels veïns però tan lloat pels col·lectius d'arquitectes. I és que la reforma del carrer suposà costs i beneficis. La primera semiconversió en zona de vianants, per exemple, llevà places d'aparcament. Amb la recent segona fase, a més, s'hi ha tallat el trànsit de tots els vehicles. Una part dels veïns i dels comerciants s'hi han oposat de manera ferotge. Altres, en canvi, lloen precisament que els cotxes no hi puguin passar i que els nins, amb inversa proporcionalitat, hi pugin jugar més bé i més segurs. El debat sobre la conveniència de crear l'eix, però, queda al marge de l'interès arquitectònic real. En aquest aspecte, el col·lectiu d'arquitectes s'hi ha posicionat a favor.

El degà del Col·legi, Lluís Corral, defensà des de bon començament la seva construcció, com també que l'eix fos només per a vianants. Així mateix, el grup de debat d'arquitectura també s'hi ha mostrat favorable en nombroses oportunitats. Ara, però, l'eix de Blanquerna podria rebre la màxima distinció del Col·legi d'Arquitectes en la categoria de projectes urbans. A més a més, el premi té més importància atès que és bianual i que feia dos anys que no es concedia a causa de la crisi. En definitiva, podria ser considerat el millor projecte urbà entre els anys 2007, 2008, 2008 i 2010. El jurat, en tot cas, no adoptarà una decisió de manera definitiva fins d'aquí a unes setmanes.

El PP diu que farà carrers per a vianants, però no els concreta

Si el Partit Popular guanya les eleccions a l'Ajuntament de Palma, no descarta construir nous eixos cívics. Ara bé, no ho farà amb tanta empenta com en la legislatura actual. "Cal tenir en compte la crisi econòmica que patim i els doblers no donen per a tant", declarà Julio Martínez, actual portaveu dels populars a Cort. De fet, tampoc no els agrada el resultat al carrer de la Fàbrica ni a Blanquerna. "A Santa Catalina s'han gastat 1,5 milions d'euros i això és massa. Ara bé, si governam, no ho desfarem, ja s'han pagat i punt". Martínez, tot i així, no volgué aclarir quins carrers són susceptibles de ser d'ús només per a vianants. També descartà construir un eix cívic pel mig de Pere Garau, perquè "lleva places de pàrquing i això no és el que els veïns volen".

L'oposició frontal del PP al resultat de Blanquerna i de la Fàbrica queda aïllada de l'opinió de la resta de forces polítiques. I és que només Convergència per les Illes s'aproxima al rebuig, si bé no és absolut. El seu candidat a la batlia, Miquel Munar, defensa la construcció dels eixos "perquè fan la ciutat més habitable". Ara bé, ho supedita al consens amb els veïns. "Blanquerna i la Fàbrica s'han fet via imposició, manu militari", critica Munar. O sigui, eixos sí, però sempre que hagi consens.

Davant el rebuig del PP i el pragmatisme de CxI, Blanquerna és defensat en bloc pels partits progressistes. Iolanda Garví, número 3 de la candidatura del PSIB de Palma i regidora d'Urbanisme, assegura: "La proposta socialista és continuar avançant en el nou model de ciutat, incorporant-hi nous eixos cívics per dinamitzar-la, vivir-la i compartir-la entre tots". El candidat de la coalició PSM-IV-ExM, Antoni Verger, va en la mateixa línia: "Els canvis sempre s'enfronten a un sentiment de resistència, però, en aquest cas, els avantatges són evidents i els comerciants ja ho han començat a notar".

Fanny Marí, candidata d'Esquerra Republicana, també lloa els eixos cívics. "Tanmateix, no només s'han de fer al centre de Ciutat, sinó que han d'arribar a les barriades". Esquerra Unida també defensa vehementment la construcció de nous eixos cívics. El panorama, llavors, és aquest: si es reedita el pacte d'esquerres, hi haurà nous eixos cívics. Si Mateu Isern és batle, es reduirà el ritme de creixement de les zones només per a vianants.