Els sifoners no tenen a qui esquitxar
Un temps cada poble tenia una o dues petites fàbriques de sifons. L'arribada de begudes estrangeres, però, acabà quasi per complet amb la indústria
L'amo de la xifonaria, Joan Carlos Montoro, atén una clienta. Foto. M.À.Cañellas
Als sifoners ja no els queda set per saciar ni qui esquitxar. Si l'any 1972 encara es comptabilitzaven 131 petites fàbriques de begudes carbòniques, ara tan sols en queden sis. Són els resistents d'una tradició mallorquina que s'ha extingit a mesura que les multinacionals aterraven a l'Illa amb les seves begudes, especialment la Coca-Cola. Ara fa dues setmanes, de fet, sonà el rum-rum que l'històric sifoner Tres Jotas deixava de produir begudes. Però els propietaris de la fàbrica, ubicada a Sant Llorenç, decidiren que encara no era hora d'acabar amb un segle d'història de producció de taronjada i llimonada. Bàrbara Pont, una de les tres germanes que duen el negoci, explica: "Vam reflexionar sobre el fet de deixar la producció perquè els nostres preus no són competitius, però a la fi hem decidit aguantar".
Són un dels molts sifoners que integraven el teixit industrial, tan gruixut com pobles hi ha a Mallorca. "A cada municipis hi havia una o dos fàbriques", explica Leonor Fuster, presidenta de l'Associació de Begudes Refrescants (Pimem). "Als pobles grans, com Inca i Manacor, n'hi devia haver tres o quatre; i a Palma, encara més". Però els anys 70 i 80 foren definitius per certificar la mort d'aquest teixit industrial. "Abans se'ns valorava perquè els refrescs de fora eren cars. Però han davallat tant els preus que quasi no podem competir". Un litre de Fanta de llimona val poc més d'un euro. I la mateixa botella, produïda per la seva fàbrica Fuster (Capdepera) no hi arriba, a l'euro. "Així que els grans magatzems no ens compren el producte", explica Fuster. El terratrèmol, però, començà a finals dels anys 50. Catalina, botiguera d'una adrogueria a Palma però sencellera de naixement, explica: "Quan teníem 12 o 13 anys arribà la Coca-Cola. Era la novetat, així que tothom en demanava. I la pinya? Doncs, anà desapareguent".
També a Illes Balears
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo vaig ser xifoner quan era jove, només tenc 30 anys però amb 17,18 i 21 anys vaig fer feina a Ca'n Puig (fàbrica de Miret a Llucmajor). Tenc molt bon records!
Deien que el "xifon" debilitava molt. Molta gent s'ho creia i en bevia manco. No sabiem que a l'estranger li deien "seltz". Hi havia un cuplé del anys vint, que deia: "Vaya Ud., al cabaret y en lugar de champany, beberà ¡vino tinto con sifón!"
És una espècie que no es pot extingir. De quina altra manera es pot beure el palo ?
pinya amb bourbon, no hi ha res millor!
Record que a Ciutat hi havia Ca'n Miret, La Peral, Orambo...i feien una "piña" molt dolça i gaseosa. I també venien "grasiosa". Quins temps!
A Menorca encara perdura i amb cert èxit un sifoner. És diu Cas Xifoner i els seus productes de qualitat es poden trobar a les botigues i als supermercats. El seu èxit, però, deu ser degut a una relació centenària: la fusió del refresc de llimona amb el gin menorquí que dóna com a resultat la refrescant pomada.
Doncs es sifó sí que dona ales. Teniu por a volar?