Als sifoners ja no els queda set per saciar ni qui esquitxar. Si l'any 1972 encara es comptabilitzaven 131 petites fàbriques de begudes carbòniques, ara tan sols en queden sis. Són els resistents d'una tradició mallorquina que s'ha extingit a mesura que les multinacionals aterraven a l'Illa amb les seves begudes, especialment la Coca-Cola. Ara fa dues setmanes, de fet, sonà el rum-rum que l'històric sifoner Tres Jotas deixava de produir begudes. Però els propietaris de la fàbrica, ubicada a Sant Llorenç, decidiren que encara no era hora d'acabar amb un segle d'història de producció de taronjada i llimonada. Bàrbara Pont, una de les tres germanes que duen el negoci, explica: "Vam reflexionar sobre el fet de deixar la producció perquè els nostres preus no són competitius, però a la fi hem decidit aguantar".

Són un dels molts sifoners que integraven el teixit industrial, tan gruixut com pobles hi ha a Mallorca. "A cada municipis hi havia una o dos fàbriques", explica Leonor Fuster, presidenta de l'Associació de Begudes Refrescants (Pimem). "Als pobles grans, com Inca i Manacor, n'hi devia haver tres o quatre; i a Palma, encara més". Però els anys 70 i 80 foren definitius per certificar la mort d'aquest teixit industrial. "Abans se'ns valorava perquè els refrescs de fora eren cars. Però han davallat tant els preus que quasi no podem competir". Un litre de Fanta de llimona val poc més d'un euro. I la mateixa botella, produïda per la seva fàbrica Fuster (Capdepera) no hi arriba, a l'euro. "Així que els grans magatzems no ens compren el producte", explica Fuster. El terratrèmol, però, començà a finals dels anys 50. Catalina, botiguera d'una adrogueria a Palma però sencellera de naixement, explica: "Quan teníem 12 o 13 anys arribà la Coca-Cola. Era la novetat, així que tothom en demanava. I la pinya? Doncs, anà desapareguent".

La desaparició de la pinya

Actualment, tan sols la produeixen a Mallorca dos sifoners. Un d'ells és la Paduana, a Petra. Gràcies als convenis per col·locar "producte balear", aquesta beguda es pot trobar als supermercats SYP en botella de plàstic. Però també la comercialitzen, molt més barata, en botella de vidre retornable. Ara bé, aquesta pinya manté el segell de J. Puig, un antic sifoner de Llucmajor que fou comprat fa uns anys per la Paduana. Tot i així, les vendes del refresc mallorquí més genuí són escasses. Leonor Fuster, des de Capdepera, explica: "La pinya és com un record d'infància. Té renom, però no un hàbit de consum. La gent adulta la veu amb nostàlgia, però no n'anirà a comprar cada setmana".

La pinya ha tornat, per tant, un producte quasi exòtic. Leonor afegeix amb tristor: "Si poses un tassó de pinya i un altre de Coca-Cola davant un nin, es queda la Coca-Cola". Un altre factor que ha contribuït a la davallada dels refrescs són les pautes de consum actuals. "Ara ens cuidam més i rebutjam les begudes amb molt de sucre", apunta Leonor Fuster. És per això que els sifoners anaren derivant cap a altres tipus de negocis. Als anys 70, per exemple, molts d'ells passaren de produir begudes a ser els distribuïdors dels productes que venien de fora. No tan sols de Coca-Cola, sinó també de la cervesa o la llet de la Península. D'altres, en canvi, tancaren les portes directament, potser forçats per la manca de relleu generacional en la família.

Finalment, queden els sifoners resistents. Però també han evolucionat. "La majoria ens dedicam a envasar aigua natural, ja que ara se'n consumeix molta". A més, també han arribat nous refrescs. La fàbrica Fuster, per exemple, elabora una beguda de poma amb gas adreçada als turistes alemanys de la zona de Capdepera i Cala Rajada. També comercialitzen un refresc de fraula i estudien fabricar una beguda energètica. "No ens podem obstinar en el mateix de sempre", conclou Fuster.

És per això que les escasses sifoneries que resisteixen demanen una implicació més forta del Govern en la supervivència del sector. "Podrien aprovar una quota mínima de compra de producte balear per part dels grans magatzems", proposa Fuster. I és que el sector es queixa que sempre es promociona la sobrassada i l'ensaïmada, però mai les begudes tradicionals. Tot i així, no està satisfeta. "No puc ser-ne, d'optimista, perquè el sector es troba en recessió total i no hi ha expectatives de tornar a aixecar la cova". Ara bé, es reconeix una enamorada dels refrescs. "Vaig néixer en una família sifonera. És la meva vida".