Els sifoners no tenen a qui esquitxar

La desaparició de la pinya

Actualment, tan sols la produeixen a Mallorca dos sifoners. Un d'ells és la Paduana, a Petra. Gràcies als convenis per col·locar "producte balear", aquesta beguda es pot trobar als supermercats SYP en botella de plàstic. Però també la comercialitzen, molt més barata, en botella de vidre retornable. Ara bé, aquesta pinya manté el segell de J. Puig, un antic sifoner de Llucmajor que fou comprat fa uns anys per la Paduana. Tot i així, les vendes del refresc mallorquí més genuí són escasses. Leonor Fuster, des de Capdepera, explica: "La pinya és com un record d'infància. Té renom, però no un hàbit de consum. La gent adulta la veu amb nostàlgia, però no n'anirà a comprar cada setmana".

La pinya ha tornat, per tant, un producte quasi exòtic. Leonor afegeix amb tristor: "Si poses un tassó de pinya i un altre de Coca-Cola davant un nin, es queda la Coca-Cola". Un altre factor que ha contribuït a la davallada dels refrescs són les pautes de consum actuals. "Ara ens cuidam més i rebutjam les begudes amb molt de sucre", apunta Leonor Fuster. És per això que els sifoners anaren derivant cap a altres tipus de negocis. Als anys 70, per exemple, molts d'ells passaren de produir begudes a ser els distribuïdors dels productes que venien de fora. No tan sols de Coca-Cola, sinó també de la cervesa o la llet de la Península. D'altres, en canvi, tancaren les portes directament, potser forçats per la manca de relleu generacional en la família.

Finalment, queden els sifoners resistents. Però també han evolucionat. "La majoria ens dedicam a envasar aigua natural, ja que ara se'n consumeix molta". A més, també han arribat nous refrescs. La fàbrica Fuster, per exemple, elabora una beguda de poma amb gas adreçada als turistes alemanys de la zona de Capdepera i Cala Rajada. També comercialitzen un refresc de fraula i estudien fabricar una beguda energètica. "No ens podem obstinar en el mateix de sempre", conclou Fuster.

És per això que les escasses sifoneries que resisteixen demanen una implicació més forta del Govern en la supervivència del sector. "Podrien aprovar una quota mínima de compra de producte balear per part dels grans magatzems", proposa Fuster. I és que el sector es queixa que sempre es promociona la sobrassada i l'ensaïmada, però mai les begudes tradicionals. Tot i així, no està satisfeta. "No puc ser-ne, d'optimista, perquè el sector es troba en recessió total i no hi ha expectatives de tornar a aixecar la cova". Ara bé, es reconeix una enamorada dels refrescs. "Vaig néixer en una família sifonera. És la meva vida".