Un radar vigilarà els corriments de terres a la Costa d'en Blanes

L'IGME ha escollit aquesta urbanització de Calvià com a 'zona pilot' d'un projecte europeu que analitza els riscs geològics

La imatge mostra la perillositat de les esllavissades pel que fa a la proximitat de zones habitades. | CAIB / MICHELS

P.A.M./J.RossellóPalma10/11/10 0:00

L'Institut Geològic i Miner espanyol (IGME), un organisme que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, instal·larà un radar terrestre en els voltants de la Costa d'en Blanes per vigilar el corriment de terres i l'aparició de grans esquerdes en la part alta del complex residencial Mediterrània que va obligar al desallotjament de set xalets, al precintament d'una àmplia zona verda municipal i al tall parcial del carrer de Santa Lavínia.

Zona pilot

Segons fonts del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calvià, que dirigeix la tinent de batle Teresa Martorell (PP), l'IGME ha elegit aquesta àrea de Costa d'en Blanes com a "zona pilot d'estudi" incorparada al projecte europeu Doris per a l'anàlisi en els diferents països de la Unió dels riscs geològics. Aquestes mateixes fonts apunten que "el projecte té una durada de dos anys i la idea és col·locar un equip de radar terrestre que agafi milions de mesuraments de l'evolució de les esquerdes aparegudes a la zona escarpada afectada i efectuï mesuraments molt precisos que arriben a registrar moviments de terra de menys d'un mil·límetre".

Una de les raons per les quals l'IGME ha considerat que és interessant estudiar i per les quals s'ha d'actuar sobre la zona de Costa d'en Blanes afectada pel corriment de terra obeeix al fet que els mesuraments presos pel radar podran comparar-se amb la situació anterior i posterior a l'execució del projecte d'estabilització del talús danyat que prepara el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) sota la direcció del catedràtic del departament d'Enginyeria del Terreny de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Eduardo Alonso Pérez de Àgreda.

Des de l'Ajuntament de Calvià expliquen que "gràcies a la instal·lació del radar es generaran imatges d'altíssima resolució de la superfície afectada que permetran detectar deformacions del terreny en petites àrees, generalment de difícil accés, i on se situen moviments molt lents del terreny." D'aquesta manera, està previst que s'obtinguin milers de punts de mesura de la superfície de terreny deformada i, en conseqüència, es pugui monitoritzar l'evolució temporal de les esllavissades "amb una precisió mil·limètrica", sosté la Sala. Per a la instal·lació del aparell terrestre serà necessari tenir un punt elevat -"el terrat d'algun habitatge", confirma Urbanisme- des del qual es divisi tota l'àrea danyada pels despreniments i les esquerdes.

Costos

Pel que fa als costos derivats de la intal·lació i funcionament del radar, des de la Sala apunten que s'encarregarà l'IGME directament, ja que es tracta d'una experiència pilot del projecte europeu Doris, que està finançat amb fons del VII Programa Marc d'Investigació de la Unió Europea.