Joan Miquel Perpinyà: “Encara vivim dins un franquisme sociològic”

Va ser el primer guàrdia civil que es declarà gai a la revista Zero (2002) i ara, a trenta-sis, ha girat full respecte d'aquesta feina. En Joan Miquel és a punt d'integrar-se tan jove a una tercera edat laboral a causa de la seva actitud "molesta" al capdavant del Sindicat Unificat de la Guàrdia Civil i a determinades "anomalies" en la seva vida personal, que feren que les altes jerarquies del Cuerpo decidissin des-fer-se d'ell i que la seva continuïtat al Cos fos impossible. Per tant, per la seva condició d'homosexual i de sindicalista, digueren oficialment que pateix un trastorn adaptatiu que el fa incompatible amb la institució i que és incapaç d'encobeir el règim de disciplina i jerarquia "propios del cuerpo", argumenta l'informe; això sí, admetent al mateix temps que és apte per a quelsevol feina, però sempre que no sigui dins l'àmbit militar. Actualment, aquest júnior jubilat, al·lèrgic a la disciplina benemèrita, vol dedicar el seu immens temps lliure a mobilitzar la societat davant les ignomínies polítiques de l'època.

-Què us queda ara de la Guàrdia Civil?
-Per mi l'etapa de la Guàrdia Civil ha quedat enrere. Hi he passat devuit anys, però és una institució molt complicada, caduca, amb verdet, antiga i que, a més a més, no vol canviar, tret d'una minoria. Ells volen vendre que fan feina per a la ciutadania i no és cert. Fan feina per a una "determinada" ciutadania i perquè la ciutadania en general sigui d'una determinada manera. I jo aquí no hi encaixava ni poc ni gens. Aleshores, vaig donar per finalitzada l'etapa i ara són temes que ni m'importen.

-Molta gent confia en la democratització de les forces vives.
-Només fa trenta-cinc anys que Espanya era una dictadura militar. Això sembla que ja ens ha fugit del cap. En fa vint, un Govern socialista organitzava un "gal verd" i l'empresa on jo he fet feina era utilitzada per executar gent extrajudicialment; per tant, aquí de vegades ens omplim la boca dient que Espanya és democràtica, europea... Saps què passa? Que quan puges graons de dos en dos, llavors t'atabales i ara Espanya està en la situació de pegar de morros amb aquestes escales, de tant de botar. I això va bé, perquè la ciutadania veu on es troba realment.

-Estau satisfet de la vostra tasca a la institució?
-Jo he fet el que he pogut per canviar-la. En vàrem modificar un règim disciplinari, aconseguírem mètodes perquè el personal pugui participar en allò que l'afecta i per a la legalització d'associacions professionals, entre altres coses, però ha estat una feina tan esgotadora! I després, en sorgir la intolerància de les jerarquies cap a tot això, ja no trobava el meu lloc dins la Guàrdia Civil, perquè no podia tornar enrere, com si no hagués passat res. A més a més, allà hi ha gent que mai no perdonarà. I és una institució tan oberta encara a l'abús, al nepotisme i al rancor, que ja no hi tenia lloc.

-Aleshores, quin seria el vostre retrat actual del Cuerpo?
-Sociològicament, la Guàrdia Civil és allò que és i els comandaments, encara més. N'hi ha un factor important, que és l'endogàmia. La majoria de capitans a les Balears, per no dir tots, són hijos del Cuerpo que s'han criat a les cases quarter de tot Espanya i, per tant, és gent amb una determinada mentalitat. Hi ha poc respecte pels símbols de les comunitats autònomes, que també són "Estat" i estam farts de veure agents que empren simbologies anticonstitucionals a l'uniforme, etiquetes a l'armament, banderes...

-De la ultradreta?
-Sí, sí, estam farts de veure-ho! Això és significatiu d'alguna cosa i no es castiga.

-Ara fa poc que l'OCB ha denunciat tres casos més d'abús lingüístic. Realment, els costaria tant ser un poc més diplomàtics?
-Com que és un Cos tan conservador, políticament s'interpreta que cedir davant qualsevol d'aquests assumptes són passes enrere i, per tant, no es fa. Fins i tot el mateix delegat del Govern, Ramon Socias, mai no ha pres mesures davant això, més enllà de retolar en català "Delegació del Govern". Fer-nos creure que això és un avanç fa ganes de riure! Un exemple que m'ha contat el mateix Socias: quan es fan reunions de seguretat hi és ell, el seu cap de gabinet, el cap superior de Policia, tots mallorquins; doncs, tot d'una que s'hi incorpora el coronel de la Guàrdia Civil, Basilio Sánchez Rufo, que no ho és, es posen a xerrar en castellà.

-Qui és responsable d'aquesta situació?
-Moltes de vegades es deixa a l'àmbit del funcionari corregir coses que la institució no corregeix. Quan es diu que els guàrdies han d'aprendre català està molt bé, però se'ls diu que ho facin pel seu compte i risc, en el seu temps lliure, a costa seva i, a més a més, se'ls anuncia que dins la institució això no els ho valoraran mai.

-Considerau tancada la ferida del franquisme?
-No, gens ni mica. Ho he dit abans: encara vivim dins un franquisme sociològic. Només fa 35 anys de tot allò. Conec gent que, en veure el que està passant amb la supressió dels símbols franquistes, diuen: "Però bono, si nosaltres vàrem guanyar la guerra!". Ens falten quinze anys perquè desaparegui aquesta mentalitat. Això aquí, perquè llavors vas a la Península, a Andalusia, a Castella... i fa por!

-Què n'heu après, de la vostra experiència a la Guàrdia Civil?
-Almanco, que si en aquest país t'emproen, dóna't per fotut. Tenguis o no tenguis raó, estàs acabat. De vegades t'ho fan amb certa subtilesa i, d'altres, fora manies. Em crida l'atenció que determinats organismes, persones, partits polítics i mitjans de comunicació, quan els passa una cosa pel cap, deixen la vergonya totalment de banda i amb tota la barra del món, faltant a l'ètica, a la raó i a les lleis, fan allò d'aquí te pillo, aquí te mato. I això és una cosa molt trista.

-Amb el cas Garzón es ressent la credibilitat de l'Estat?
-Si hem de pensar que el Tribunal Suprem, el Constitucional... que tot això és un circ, doncs què hi ha de seriós, en aquest país? Només ens queda el desprestigi de la Justícia, del president del Govern, dels diferents parlaments, de l'Església i, fins i tot, la del papa de Roma! En la vida podem ser descreguts, però arribar a no creure en res és una altra cosa.

-I vós, en aquests moments, a què us aferrau ideològicament o quant a les vostres emocions?
-Jo crec que les idees encara compten. Hi ha conceptes, com ara el de justícia social i el de desenvolupament sostenible, amb els quals es pot fer molta feina. Pens que podem fer d'aquest planeta i d'aquest país un lloc millor.

-Quins són els vostres plans immediats?
-Ara que tenc temps i que no estic content d'així com van les coses, he decidit crear una associació que es diu Democràcia i Justícia, perquè crec que en la situació actual no es tenen gens en compte els ciutadans. Serà una associació absolutament oberta, neutra políticament, perquè enfront de tot el que passa s'ha d'activar un teixit social reivindicatiu. No podem deixar que la societat s'adormi. Això és la nostra responsabilitat. De manera que podem ser pessimistes, però sempre hem d'intentar fer-hi alguna cosa.