Medi Ambient diu que el vell marí és magrebí

D’aquesta manera, el Servei de Protecció d’Espècies descarta que l’origen de l’animal sigui Sicília, ja que l’exemplar que fou vist a les costes de l’illa italiana fa uns mesos (del qual se’n féu ressò la publicació especialitzada The Monachus Guardian), era jove i el que s’ha vist a Mallorca és un exemplar adult.

"Amb el temps que ha passat d’ençà que aquell vell marí, que era jove, fou albirat per pescadors sicilians, l’animal no té temps d’haver crescut fins quasi tres metres de llargària. I això és precisament el que amida l’exemplar que fou vist entre Calvià i Valldemossa", asseguraren les mateixes fonts.

Prou conegut és (a causa de l’arribada d’immigrants a bord de pasteres durant els mesos de l’estiu passat) que la distància que separa Mallorca de la costa algeriana, en concret des de Port Dellys, és de poc més de tres-cents quilòmetres. Sigui com sigui, tant si el cèlebre vell marí ve del Marroc com d’Alger, allò cert és que és magrebí. De fet, les poblacions nord-africanes d’aquest mamífer són les més properes a les Illes Balears, d’on s’extingí ara fa cinquanta anys.

La distància que separa Sicília de Mallorca, en canvi, és de gairebé vuit-cents quilòmetres. Tenint en compte que a les properes costes de la resta del Magreb, com són Tunísia o Líbia, no n’hi queden, de vells marins, les colònies més properes d’aquests animals es troben a Grècia i a Turquia. Essent així, el vell marí mallorquí hauria d’haver fet servir Sicília com a pont per venir de l’altre cap de la Mediterrània.

Sigui com sigui, independentment de la procedència, allò cert és que l’animal ara és aquí. El fet que el vell marí hagi triat les Balears com a lloc de residència constitueix un indicador de la bona salut de la mar. D’altra part, és coneixedor que les reserves marines li proporcionen menjar a bastament. Els pops constitueixen la base principal de la seva alimentació.

Es calcula que la població mundial d’aquests animals no arriba als vuit-cents exemplars. El principal reducte es troba a les costes de Mauritània, a l’Atlàntic, què és objecte d’estudi de la comunitat científica internacional i sobre la qual se centren les esperances per una possible recuperació de les poblacions de la Mediterrània.

L’albirament del vell marí a Mallorca podria accelerar-ne el procés de reintroducció a les Illes. Fa anys que el Govern parla de l’arxipèlag de Cabrera com a indret més factible per dur-hi a terme aquesta acció. El vell marí en qüestió, però, n’ha triat un altre, de lloc, per viure-hi.