Fina a 940 recluses hi hagué a la presó de Can Sales el 1942. Ara l'exposició Preses de Franco, organitzada per la Fundació d'Estudis Marxistes i l'Institut Balear de la Dona, ho ha recordat.
ANTONI MATEU. Palma.
Cap placa deixa constància del que fou l'actual Biblioteca Pública de Mallorca i l'edifi annex, al barri de Santa Creu de Palma. Són pocs aquells usuaris que saben que, a l'espai que ara utilitzen per a l'estudi i la lectura, s'hi ubicà la presó femenina durant la Guerra Civil i la postguerra.Ni Ajuntament ni Govern autonòmic han gosat escriure una sola ratlla sobre les parets llises de la biblioteca que recordi que allà, el setembre de 1942, la dirigent comunista Matilde Landa s'hi suïcidà, tirant-se del terrat, perquè ja no aguantava pus les pressions perquè accedís que la batiassin.
La càrrega ideològica de Landa (Badajoz, 1904) féu, sens dubte, que fos la presa més destacada de les que passaren per Palma. Vinculada a la Institución Libre de Enseñanza, durant la guerra féu una tasca important en l'assistència als refugiats de la zona republicana. El poeta alacantí Miguel Hernández, fins i tot, li dedicà un dels seus poemes. «Per al franquisme, era molt important que Matilde accedís a batiar-se -explica David Ginard Ferón (Palma, 1966), historiador especialitzat en la Guerra Civil a Mallorca. El nou règim hauria aprofitat aquella conversió per fer-ne propaganda. És el que féu amb Regina García, una destacada socialista asturiana que accedí a rebre el sagrament. La publicació propagandística Redención, que es distribuïa als centres penitenciaris, ho tragué en portada».
A part de Landa, moltes altres preses anònimes mallorquines, o procedents d'altres parts de l'Estat, passaren anys de les seves vides entre aquelles parets. Fins a 940 n'hi arribà a haver el juny de 1942. El novembre de 1936, els rebels improvisaren l'antic convent de les Germanetes dels Pobres com a lloc de reclusió. En un primer moment les dependències acolliren una trentena de preses. El 1940 Can Sales es convertí en presó central o d'acompliment de pena. Arreu de l'Estat només hi havia cinc centres d'aquestes característiques.
Segons Ginard Feron, «aquest criteri obeïa a la necessitat de repartir entre la perifèria d'Espanya el gran contingent de presos. A més, històricament, les Balears sempre han fet un servei d'aportació de llocs de reclusió. Ja sigui Formentera, la península del Llevant o el castell de Bellver».
«El 1943 la presó fou desallotjada definitivament. Les causes cal cercar-les en el fet que la població reclusa ja havia minvat molt i, sobretot, en la por de les autoritats franquistes que el presos es convertissin en col·laboradors de les tropes aliades davant un hipotètic desembarcament a Mallorca», apunta Ginard Feron. Sor Maria Xamena té apuntades en un paper esgrogueït i arnat pels anys totes cadascuna de les destinacions que li encomenà la congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Els convents de Felanitx, Porreres, Son Macià... A la segona retxa es pot llegir Prisión 1940 - 1944, escrit més gros. Què fa que la monja en destaqui el cos d'aquestes lletres?
La gabellina Magdalena Nebot té gravades dins la cinta de la memòria les visites que, sent encara un infant, féu a Can Sales, on la seva mare s'estigué tancada durant set anys. Ara, Magdalena viu a Palma. Durant la setmana passa alguns dies a Capdepera. De camí cap al seu poble, quan és l'endret de Manacor, deu haver estat temptada mai d'aturar-se al llogaret de Son Macià i, al convent de la plaça, visitar qui fou una de les carcelleres de sa mare?
