La vila ha recuperat part de la seva història perduda entre els anys 1831 i 1865, unes dates que no han pogut ésser estudiades pels historiadors pel buit ocasionat després de la misteriosa desaparició del llibre d'actes de la Sala dels esmentats anys entre el 1934 i 1978.

Eduard Connolly, un professor instal·lat a Ciutat i aficionat a la història, comprà a un llibreter de vell un lot de llibres en el qual figurava el llibre d'actes de l'Ajuntament de Vilafranca de 1831 a 1865, unes dates clau, ja que en l'actualitat es desconeix part d'aquesta història.Tot d'una Connolly es posà en contacte amb la regidora de Cultura, Francesca Gelabert, per retornar a canvi de res el llibre d'actes a la Sala. Tot un gest que ha fet que l'Ajuntament li ho agraeixi públicament amb afecte.

El llibre comença amb la constitució de l'Ajuntament de 1831, amb el batle Joan Amengual, el secretari Jaume Mestre, els regidors Miquel Sastre i Antoni Bordoy, juntament amb els diputats Bartomeu Mayol i Gabriel Sansó. S'ha de destacar que el poble és nomenat com a Vilafranca de Mallorca i no com és conegut actualment com a Vilafranca de Bonany després del decret de 27 de juny de 1916, en què se li imposà l'afegitó 'de Bonany' per diferenciar-lo d'altres municipis homònims de l'Estat. Així, al llibre es poden trobar algunes actes escrites en un perfecte català, tot i les prohibicions provocades pel decret de Nova Planta de 1715, i surt indistintament tant Villafranca com Vilafranca.