L.M. Palma.

La batlessa de Palma, Aina Calvo plantejà ahir el model urbanístic que vol per Palma. Un model enfocat a aconseguir una ciutat «més justa i igualitària». En una conferència que oferí ahir a la Fundació Pilar i Joan Miró titulada «Palma oberta al futur model de Ciutat», Calvo plantejà quatre punts fonamentals pels quals es sustentarà el model urbanístic de la capital: els eixos cívics, els corredors verds, l'obertura de la ciutat a la mar i el tramvia.

«Existeixen forts desequilibris entre els barris, l'accés a l'habitatge és un dels principals problemes de la ciutadania, la Platja de Palma necessita una reforma integral per recuperar posicions de lideratge turístic i ens cal reforçar el transport públic com a una alternativa veritablement atractiva al transport privat», pronuncià la batlessa. Per això, indicà que el futur tramvia suposarà una transformació urbanística important, com a element vertebrador de la connexió de tota la façana marítima. Aquest mitjà no només serà un element de connexió al litoral de Ciutat sinó també un element per integrar els barris, eixos cívics i corredors verds a través de l'anell de les avingudes. Però, a més, el futur tramvia permetrà connectar l'aeroport amb el nucli urbà.

«La mobilitat de Palma requereix potenciar el transport públic, apostar pel tramvia però també requereix que repensem la distribució del trànsit i el traçat d'una ronda que eviti la saturació». Afegí: «El futur tramvia serà l'element vertebrador de la ciutat. La comunicarà amb els dos grans motors econòmics, l'aeroport i el litoral».

En aquest nou model urbanístic hi caben sis eixos cívics amb el propòsit de connectar la perifèria amb el centre de la ciutat: el de Santa Catalina (556 metres), Eix de Son Moix (1.690 metres), Eix de Cotlliure-Blanquerna (1.870 metres), Arxiduc (1.880 metres), Pere Garau (1.065 metres) i les Veles (600 metres).

En total Palma disposarà de més de 7.600 metres per a vianants i de transport alternatiu (carril-bici) que articularan la perifèria i el centre de la capital. Aquests eixos es reforçaran pels cinc grans corredors verds que es crearan aprofitant l'actual traçat dels torrents.

Aquest seran el corredor de Bellver, la Riera, corredor del parc de les Vies -des del pont del tren fins a la Indioteria, el corredor de Llevant i el corredor de la Mar. Aquest darrer consistirà en una ampliació del parc de la mar que incorporarà el baluard del príncep i la zona verda de la façana marítima. «Potenciaran itineraris alternatius en entorns naturals. Ens permetran disposar de zones verdes a una gran part dels barris de la ciutat i, sobretot, introduir el concepte de paisatge dins l'entorn urbà», explicà.

En el transcurs de la conferència, Calvo destacà també el compromís de Palma amb el turisme que passa, segons el seu entendre, per reconèixer diverses actuacions de calat: el palau de congressos i la reforma de la Platja de Palma. Però sobretot «l'existència de bons béns i serveis públics per a tothom», aclarí la batlessa. Afegí que aquesta és la millor garantia per fer de Palma una ciutat competitiva.

«Per obrir Palma al futur és important que facem que la nostra ciutat estigui oberta a la mar. Hem d'aconseguir que el major privilegi que ens ha atorgat la natura, els 14 quilòmetres de litoral del front marítim s'integri més i millor a Ciutat», pronuncià Calvo.

La batlessa posà èmfasi en les actuacions a les barriades. Es comprometé a completar la seva dotació d'escoletes, de casals de barri i equipaments esportius. «No vull amagar-los que, sense una política efectiva d'habitatge, això serà difícil. Ens trobam en dificultats, la primera és la manca de sòl».