ANTONI MATEU. Palma.
El grup de recerca Educació i Ciutadania de la Universitat de les Illes Balears, del qual forma part el pedagog Rubèn Comas Forgas (Maó, 1975), participa en un estudi sobre l'accés dels joves a internet emmarcat dins el pla Avanza del Ministeri de Ciència i Tecnologia. Comas n'avançà ahir algunes conclusions al Centre Cultural Sa Nostra, dins el programa d'activitats relacionat amb l'exposició Identitat digital: i tu qui ets a internet?
-Els hàbits dels joves balears, són semblants als d'altres llocs?
-Pel que fa a noves tecnologies, de cada vegada ho són més. Les enquestes que hem passat a menors d'entre 6 i 16 anys demostren que la manera dels illencs d'accedir a la xarxa (franja horària, temps que hi dediquen, tipus de pàgines consultades) és molt semblant a la de la resta de joves del món occidental. Amb una cosa se'n diferencien, però, i és que just un 30% dels pares dels joves balears imposen normes a l'hora de connectar-se a la xarxa. Als països anglosaxons aquesta xifra ascendeix fins a un 70%.
-De quina manera exerceixen el control els pares dels EUA o del Regne Unit?
-Allà s'usen molt els filtres. Això són programes que veten l'entrada dels menors a pàgines que contenguin paraules com sexe, penis, pits, etc. Si s'empren tant és a causa del puritanisme i de la doble moral que regna a Amèrica. Tanmateix, els al·lots s'enginyen per poder-hi entrar.
-Com a pedagog, doncs, quins mecanismes trobau que haurien de fer servir els pares?
-N'hi ha d'altres. El que és cert és que tots hem estat adolescents i tots sabem que, un moment o l'altre, vàrem entrar a un estanc a comprar una revista pornogràfica. Qui ho negui, diu mentides. Forma part del desenvolupament dels joves. A més, si es fan servir aquests filtres dels americans també es vetarà l'accés dels adolescents a pàgines de contingut sanitari i sexual. Els mots d'aquests llocs i els de contingut eròtic són els mateixos. Del que es tracta és d'ensenyar a fer un consum responsable. ¿No és ver, que a cap pare no li passaria pel cap amollar el seu fill enmig del carrer quan fossin les dotze del vespre? Si és així, idò, per què n'hi ha que comporten que els seus infants accedeixin a internet a qualsevol hora de la nit? Això és com tenir l'ambient del carrer dins la mateixa habitació de l'infant tothora. Hi ha mesures, com són posar l'ordinador en un espai familiar comunitari o mirar de tant en tant a quines pàgines accedeixen. En cap cas jo no som partidari de posar-hi controls molt restrictius.
-Quins canvis han provocat les noves tecnologies en l'àmbit familiar?
-El seu ús constant ha fet minvar la comunicació entre pares i fills. I, per contra, ha provocat que els menors augmentin el nombre d'hores que passen comunicant-se amb el seu entorn d'amics. Un cop ha acabat la jornada escolar, molts d'al·lots continuen parlant pel messenger amb els companys de classe, de futbol o de plàstica. A més, l'ipod, l'mp3, el mòbil o el fotolog han originat temes nous de conversa i una nova estètica. En definitiva, són una manera de crear tendència. Per això,aquells joves que ara no es creïn una identitat digital corren el risc de convertir-se en exclosos socials.
