Les Illes Balears han retrocedit en les dues darreres dècades en la major part de rànquings que determinen la competitivitat de l'economia. Les seves infraestructures, la qualificació dels seus treballadors o el seu nivell tecnològic s'han vist superats pels d'altres comunitats de l'Estat. En canvi, l'Arxipèlag ha millorat a l'hora d'oferir un entorn productiu més propici.

La raó d'aquesta pèrdua relativa de competitivitat s'ha de cercar en la forta dependència que té l'economia insular del turisme, un sector que no genera una ocupació amb nivell alt de qualificació ni una productivitat elevada. Així ho determina un estudi encarregat per la Fundació BBVA a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE).

De fet, l'informe posa de manifest que Balears és a la coa en els indicadors de recursos humans i en els d'innovació tecnològica, que valoren la formació dels treballadors, la qualificació del sistema educatiu i la innovació tecnològica. En aquests casos és la tercera comunitat més mal situada, només per sobre d'Extremadura i Castella-la Manxa. Fa vint anys, les Illes estaven millor col·locades, tot i que en el furgó de coa. No només la dependència del turisme explica això, sinó també la immigració, que accedeix a llocs de treball poc qualificats. I Balears és la comunitat de l'Estat que ha rebut l'allau immigratòria més forta.

En canvi, quan allò que es valora són les infraestructures, les Illes ocupen el quart lloc -fa vint anys eren en el tercer-, just superades per Madrid, País Basc i Catalunya. Tot i les mancances en les connexions de transport, el quart lloc s'explica perquè aquest indicador també valora l'accessibilitat virtual o, el que és el mateix, l'accés a noves tecnologies.

Així mateix, l'Arxipèlag ocupa el quart lloc en el rànquing d'entorn productiu, que inclou indicadors com la capacitat de constitució d'empreses o el grau d'obertura de l'economia. Balears guanya posicions en les darreres dècades -era en el setè lloc- amb una economia dinàmica i internacionalitzada.

L'estudi deixa clar que Madrid lidera tots els rànquings i, per tant, disposa de l'economia més competitiva. També posa de manifest que en les dues darreres dècades s'han anat reduint les diferències entre comunitats però, com fa vint anys, Madrid, Catalunya, Euskadi i Navarra són líders en competitivitat, i Extremadura i Andalusia i Castella-la Manxa són a la coa.