«Ens van dir que començàssim a cercar-nos un nou allotjament perquè d'aquí a 15 dies ens farien fora». Paquita López té 37 anys i és una de les set ocupants que viuen a l'antic canòdrom des de fa uns 9 anys. Ahir quatre dels habitants decidiren fer un acte de resistència: encadenats a la porta del recinte, reivindicaren el dret a tenir accés a un habitatge. Als canells de López s'hi afegiren els de la seva mare, Isabel Ferrer, de 67 anys; els de José Luis Ruiz, de 36, i els de José Ramón García, de 46.
L'alarma d'aquesta gent s'encengué dilluns, quan la Policia Local els notificà l'ordre de desallotjament. El mateix dia, Serveis Socials es personà a les instal·lacions per informar-los de la necessitat de cercar una alternativa on viure. «Volem que ens ajudin a pagar l'entrada d'un pis, després ja ens espavilarem», diu Ruiz que, segons afirma, treballa en la construcció igual que García. López és «aparcacotxes» de Son Dureta, mentre que la seva mare cobra una pensió. «Amb sorna, els agents es burlaren de nosaltres i ens digueren: si teniu caixa forta i tot!», s'indignava López.
Per contra, el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, assegurà que aquest desallotjament seguirà el mateix procediment que el de les famílies del carrer Brotad. «Ningú no quedarà al carrer». Afegí que «serveis socials estan mirant alternatives per reallotjar aquestes persones». López està escarmentada. Ella és una «supervivent» dels ocupants de la fàbrica Zuic. «En aquell desallotjament ens van fer fora a coces. Llavors ens reubicàrem al canòdrom», diu. Aquest recinte es convertirà en la prolongació de la falca verda.
