ANTONI MATEU. Palma.

Des del mes de novembre passat tots els diaris que s'editen a Palma han patit una transformació que, per la majoria de lectors, haurà passat desapercebuda: la desaparició de l'apartat «sala X» de la cartellera.

Qui ara passi pel carrer Joan Bauçà de Palma, molt a prop de la plaça de les Columnes, podrà comprovar com el portal de l'antic cine Fantasio, reconvertit en sala de projecció de pel·lícules pronogràfiques el 1988, resta condemnat. «No guanyàvem per pipes. Saps que en venien de pocs, de clients, darrerament! Tanmateix, allò que ha provocat el tancament ha estat que el contracte de lloguer que tenia s'ha acabat i la família propietària, els Ventayol, no han estat interessats a renovar-lo», explica el gerent de la sala X, que s'estima més que el seu nom no surti damunt premsa.

«Aquests darrers anys, només venien devers una trentena de persones cada dia. L'entrada costava sis euros i mig i jo tenia dues persones llogades. Treu comptes! Això no basta per res. Pots estar segur que els parroquians hauran quedat assuixí», comenta l'empresari, tot plegant-se de mans. «Que deven fer, ara? -demana. No en tenc ni punyetera idea. No n'hi ha hagut cap que m'hagi dit res nat del món!».

Sobre el tipus de gent que freqüentava la sala, el responsable de l'antic Fantasio diu: «La majoria eren homes de cinquanta anys per amunt i homosexuals. No és que nosaltres projectàssim pel·lícules d'això..., de gais, que diuen. No obstant això, és coneixedor que els meus clients es devien conformar mirant el membre del mascle. Dic, jo!».

«Ara, una cosa està ben clara: els que venien aquí, venien a cercar! -diu emfàtic l'empresari. Jo, poc més o manco, els coneixia tots. No se n'amagaven, no. Pots pensar! N'hi havia quatre o cinc que eren fixos de cada dia. I aquests, per allò que vaig veure, eren contrincants! Saps que et vull dir? Que si n'entrava qualcun de volander, de client, s'hi afuaven tot d'una i no l'amollaven fins que qualcun d'ells l'hagués aglapit. Eren guerrers. Allò que sorprèn, però, és que aquests quatre o cinc, eren amics. Bé... amics, no ho sé. Tanmateix, el que puc dir és que moltes vegades els veia que feien tertúlia uns amb els altres per dins l'entrada del cine».

«Què feien dins la sala? M'estimava més no veure-ho. La dona de fer net, que hi anava l'endemà matí, en va veure de tota casta. Tanta sort que ja hi estava avesada. No només tenien relacions dins la sala. Jo estava dins la taquilla i, d'allí estant, bé la senties, la porta de l'excusat que s'obria i es tancava!», explica.

«Un que ha tingut una sala X n'ha vistes de tot color. Moltes vegades, cobrant a la taquilla, veia com un que era coneixedor que en tenia ganes, d'entrar, feia el roncero per davant el portal. Passava i tornava a passar i, a la fi, arribava a entrar. Solia comprar el tiquet com a esporuguit i tot d'una entrava cap endins», explica el gerent.

«Ara bé, no tothom era igual. En vaig arribar a conèixer que no estaven gens empegueïts de dir-me 'Jo m'he passat aqueix o aqueix altre!'. Casats i tot, que n'hi havia que ho deien», comenta l'empresari.

Aquest gerent ha estat durant anys l'únic empresari de cine pornogràfic que ha existit a Mallorca. Era ell qui gestionava aquesta sala i l'altra que existia d'aquestes mateixes característiques, l'antic cinema Doré, prop del carrer Jacint Verdaguer.

«Entre que vaig transformar en sala X un i altre cine passaren un parell de mesos. El primer va ser el Doré. Bé, llavors, va ser Dorado i, més envant, el vaig batiar com a cine Alexandra, abans de fer-hi pornografia, quan era cine de barriada», explica.

«Saps que és allò que més em venia de nou?-demana. Idò que la clientela de cada banda mai no era la mateixa. És una cosa, això, que mai no he entès. Tanmateix, allò cert és que qui anava a una banda no anava l'altra. Mira que ho vaig provar de fer que hi anassin, però no s'estravenia. Qualque vegada regalava entrades als clients d'una part per anar a l'altre cine. I mai no hi anaven. No et vull dir que, per ventura, tres o quatre no hi anassin, però això era tot».

«Això de les sales X era com un misteri. Qualque temporada els clients deixaven de venir. I quasi no venia ningú. Una vegada vaig sentir a dir que per un lloc de Palma havien obert un local (no una discoteca com això que ara s'usa) que era una habitació a les fosques. Em varen dir que tots anaven allà i, a les fosques i palpant palpant, arribaven a trobar allò que havien de menester», conta.

Ara, el Fantasio es troba de qualsevol manera: sense corrent elèctric i només amb la claror del carrer que es filtra per un portelló. La sala de projecció encara sembla més sòrdida del que fou. Sobre el taulell de l'antic bar, un munt de folis amb el títol imprès que serveixen per anunciar les pel·lícules que s'hi projectaren durant anys. Culos reventados y coños preñados i Coños frescos y culitos vírgenes són els darrers títols que els parroquians, ara desemparats, hi pogueren veure.