Des que els pares de l'autonomia aplaudien l'aprovació del primer Estatut fins ara han passat 25 anys. I en un quart de segle les Balears han canviat econòmicament, socialment... i han aprés a viure amb una autonomia política que no tenien.
Era un 25 de febrer de 1983 quan les Corts aprovaven el primer Estatut, amb l'abstenció d'Aliança Popular (el que anys després es convertí en el PP). L'1 de març, el text es publicava al BOE i aquell dia s'acabà convertint en el Dia de les Illes Balears.
Tanmateix, el treball començà dos anys després de l'aprovació de la Constitució de 1978, quan es creà la «Comissió dels 11», que, presidida per Jeroni Albertí (UCD), havia de perfilar el projecte. Estava integrada per Félix Pons, Gregori Mir (PSOE), Rafael Gil Mendoza, Lluís Pinya, Joan Josep Ribas, Francesc Tutzó (UCD), Damià Ferrà Pons, Andreu Murillo (PSM), Ignasi Ribas (PCIB) i José Cañellas (AP).
El cop d'Estat frustat del 23 de febrer de 1981 condicionà la redacció del projecte, que finalment no fou ni tan ambiciós ni fruit del consens perquè s'aprovà amb un pacte entre el PSOE i la UCD.
Amb la seva aprovació -el text ha viscut tres reformes- es crea l'estructura institucional d'una autonomia que ja té 25 anys de vida. Tres han estat els grans eixos que s'han visualitzat en aquest quart de segle d'autonomia política: l'apropament de les decisions als ciutadans, la protecció del territori i l'establiment d'un marc de recuperació de la llengua.
Fins al 1983, les decisions es prenen a Madrid i és aquest el canvi més important que implica l'Estatut. Des d'aquell moment, s'elaboren lleis per defensar els interessos de les Illes, com la del Règim Especial; per desplegar l'estructura institucional, com la de consells; o per avançar en l'autogovern, com la reforma estatutària de fa un any.
I si s'apropen les decisions a la societat, aquesta també té més capacitat d'influència. I si hi ha un element a Balears que fa sortir gent al carrer és la protecció territorial. Ja des dels primers anys, el Parlament pren decisions per protegir espais simbòlics amb perill d'urbanització, com el Trenc o la Dragonera. L'aprovació de la Llei d'espais naturals de 1992, les Directrius d'Ordenació del Territori de 1998 o, fins i tot, la llei territorial que ara tramita el Parlament rematen un procés de protecció territorial i limitació del creixement urbanístic.
L'altre element de mobilització social ha estat la llengua. La Llei de normalització lingüistica, de 1987 suposa el primer mecanisme per garantir la normalitat en l'ús de la llengua pròpia. I el decret de mínims garanteix, per primer pic, l'educació en català a les Illes Balears.
