El president del Govern, Francesc Antich, centrà ahir el seu discurs amb motiu del Dia de les Illes Balears en la commeoració del 25è aniversari de l'entrada en vigor del primer Estatut d'Autonomia i, al mateix temps, de la promulgació, ara fa un any, de la seva reforma. Antich, amb discurs de contingut social després d'entregar les medalles d'or de la Comunitat i el premis Ramon Llull d'enguany, presentà l'Estatut com «l'aval» que té la societat civil, liderada per les institucions, per «preservar i potenciar allò que ens identifica, i a la vegada acollir les expressions vitals dels que han vingut». Això, insistí, ho permet a través de les «potencialitats que ens ofereixen les nostres arrels i la nostre capacitat d'autogovern».
En un acte institucional celebrat al palau de l'Almudaina, que serví per a un triple commemoració -amb la celebració també dels 800 anys del naixement del rei Jaume I-, el cap de l'Executiu autonòmic posà de manifest els «canvis intensos» a la vida de les Illes des de l'inici de l'autogovern, el 1983, i que l'animen a pensar que «som i serem allò que vulguem ser».
Després d'assenyalar que «volem que la igualtat d'oportunitats i la cohesió social siguin senya d'identitat de la nostra Comunitat», el president apuntà que des del «consens» i «l'enriquiment que suposa la integració de la diversitat» es planteja els reptes d'aconseguir un millora del finançament, les inversions «que necessitam i ens mereixem» i la millora del règim especial que «ens ha de donar igualtat d'oportunitats socials i econòmiques».
No obstant això, el president no volgué subratllar únicament aquestes «potencialitats» del nou text estatutari i recordà que demana «una aposta clara pel coneixement i la innovació» i exigeix «un territori preserva». En aquests reptes, pels quals demanà «entesa, serenitat i concòrdia», no s'oblidà d'apostar per la qualitat dels serveis en «un país turístic» i de valorar la pagesia que forma part «de la nostra cultura» i és «estratègica» per al paisatge, ni de fer menció a la «xacra de la violència de gènere».
Envoltat durant l'acte per la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar; els presidents dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Formentera, Francina Armengol, Joana Barceló i Jaume Ferrer, respectivament; la batlessa de Palma, Aina Calvo; i del conseller de Presidència, Albert Moragues, Antich considerà que el nou Estatut compromet a assolir «noves maneres de relació i distribució de competències i recursos» entre els ajuntaments i els consells insulars.
