El PSIB s'esvaí anit del Palma Arena engolit pel PSOE. Només hi quedà la devoció quasi sobrenatural a Zapatero. Aina Calvo, Antoni Garcias i Francesc Antich pràcticament no empraren el català. Només ho féu, una miqueta, Francina Armengol. Al míting de Mariano Rajoy a Inca fa uns dies s'emprà molt més la llengua pròpia de les Illes que ahir al Palma Arena, que es convertí en un tablao en honor de Zapatero, el qual trobà el marc adequat per autoproclamar-se «patriota de una España abierta que no discrimina a nadie por el color de su piel».

Els socialistes mallorquins donaren sabó a balquena al líder. Antich, amb una estrenada dicció castellana de locutor del Telediario, es passà mig discurs parlant del cara a cara ZP-Rajoy de dilluns. No pronuncià ni una sola paraula en la llengua d'Algaida des del 1230. Semblava com si li haguessin escrit el discurs a Madrid i ell es limitava a cacatuar per fer content el cap suprem. Estava molt picat per la niña de Rajoy. «Si el PP guanya, aquesta nina de dotze anys ja tendria l'edat penal. Si pogués, la nina sortiria de l'exemple que volia posar Rajoy». També en perfecta línia amb l'eix Ferraz-Moncloa, Antich atacà Pizarro i assegurà que aquest «no comprèn els mileuristes igual que no comprèn l'arameu». En tot el seu discurs, només una vegada, i de passada, pronuncià la paraula «finançament». Això sí, digué a la concurrència que votassin PSOE per aconseguir transport públic i habitatges socials.

Tant Francina Armengol com Aina Calvo feren molt d'esment a les bodes homosexuals com una de les fites de Zapatero. Francina tingué la delicadesa de dir quatre paraules en català i parlà de «pomes i peres». Calvo, amb un castellà cantaire i afectat de les Joventuts Socialistes dels anys vuitanta, quan manava Felipe, també mostrà el seu orgull per casar persones del mateix sexe. Tothom aplaudí. I amb això pujà Antoni Garcies a l'escenari. N'amollà dues. La primera era mentida: «'Txomoss dosse miiil!», quan era evident que no passaven de vuit mil. La segona era veritat i féu aixecar el públic de les cadires: «'Ahora entra Txapaterooo!».

I entrà ell, molt segur. Tenia motius per estar-ne. El desplegament policial era de pel·lícula. L'orellera delatava part dels agents, però no a tots. Hi havia molta presència de la Guàrdia Civil amb importants oficials del Servei d'Informació, del Cos Nacional de Policia, dels agents de seguretat arribats de Madrid, dels guardaespatles dels alts càrrecs i de la Policia Local de Palma. Només hi faltaven els Ministrils. Una funcionària de Justícia en vaga intentà repartir pamflets de protesta. Fou reduïda en qüestió de segons. Aparegueren agents de davall les pedres. I amb això començà a parlar ell, amb totes les banderes desplegades. Hi havia milers de banderes del PSOE de plàstic, vermelles i blanques i unes poques senyeres de les Balears amb el quartó morat. La festa al voltant de Zapatero escenificà l'engoliment del PSIB per part del PSOE. I el president, en aquell marc, féu un cant als immigrants, recordà que «Espanya ha estat terra d'emigració», indicà que «no discriminarem ningú pel color de la seva pell» i atacà un determinat líder del PP «per haver menyspreat els cambrers. Els voldrien vinclats i no drets com el que són, homes lliures!». Zapatero no parlà gaire de les Balears, encara que sí es comprometé a donar-li suport i finançament. Ell, allò que cercava era definir-se «como lo que soy, un patriota».