Quatre monòlegs que acabaren en debat

Poca tensió, poc ritme i un debat en clau estatal fou la tònica general. Amb tot, el moment més àlgid de les dues hores de 'debat a quatre' fou provocat per una qüestió que res tenia a veure amb la política estatal: el metro. De fet, fou l'únic moment en què els candidats s'alinearen de la mateixa manera que ho fan al Parlament balear: les forces de centreesquerra en un costat i el PP a l'altre, acusant-se mútuament de la situació d'aquesta infraestructura.

Marisol Ramírez (EU-EV) fou l'única que animà la nit. Amb un discurs d'esquerres, desenfadat, clar, poc habitual entre la classe política, es convertí en l'agitadora de la vetlada. Fou l'única que parlà en castellà i just ho féu un moment per acusar el PP d'omplir les Illes de ciment. Des del principi qüestionà les normes i ho féu, fins i tot, vestint una camiseta en la qual es podia llegir: «Això no és un debat». El moderador, el periodista Mateu Ferrer, hagué de recordar que eren els partits els que havien pactat les regles.

Ramírez i el cap de cartell d'Unitat, Pere Sampol, intentaren en cada una de les seves intervencions trencar el bipartidisme, els discursos de crítiques creuades que es dedicaren en tot moment els candidats de PP i PSOE, Maria Salom i Antoni Garcias. La majoria en clau estatal i amb pocs compromisos per a Balears. Si Ramírez posà l'originalitat del discurs, Sampol hi afegí la visió local. Amb exemples, personalitzant cada qüestió que es posà sobre la taula, el nacionalista fou qui més centrà el discurs en els problemes d'aquí i sempre ho féu amb una cirereta al pastís: la reivindicació d'un millor finançament.

Sampol fou contundent a l'hora de denunciar que tant PP com PSOE són els «culpables» d'un sistema de finançament que «espolia» Balears, que provoca un dèficit de serveis i que perjudica l'economia. Garcias (PSOE) i Salom (PP) s'acusaren mútuament del mal finançament de Balears i plantejaren compromisos desiguals per millorar-lo. El socialista arribà més enfora.

La popular li va retreure la desacceleració econòmica i el del PSIB defensà la gestió econòmica del Govern de Rodríguez Zapatero. Salom prometé rebaixes fiscals i Garcias li recordà que quan el PP manà no les aplicà. Ramírez, mentrestant, reivindicà la redistribució de la riquesa i, fins i tot, defensà una llei que gravi grans fortunes.

Salom combinà la mirada cap enrere amb la mirada cap endavant. Carregà contra els socialistes per la seva política d'immigració o per la política social que, segons ella, ha estat només una operació d'imatge. Acusà el PSOE d'atiar el que ha desembocat en agressions a polítics en campanya i també li va retreure les dones mortes per violència de gènere. Garantí «llei i ordre».

Garcias dedicà bona part del temps a defensar la gestió de Zapatero i a acusar el PP de generar crispació. Reivindicà els avenços socials i fou precisament un d'ells, el de la Llei de dependència, el que provocà debat perquè tant ell com les candidates del PP i d'EU-EV en reivindicaren la patent. Ramírez centrà part del discurs a recalcar que només EU garanteix un PSOE d'esquerres.