J.J. Palma.
Més de 3.000 euros en bitllets portaven a sobre alguns dels assistents a la baralla de galls d'Ariany, i els investigadors estimen que en una jornada normal es podien moure entorn dels 300.000 euros amb aquest negoci il·lícit. El Seprona (Servei de Protecció de la Naturalesa) feia un temps que anava darrere la pista d'aquest negoci a Ariany. En l'operació de dissabte passat participaren diferents grups: la Policia Judicial de Manacor, l'Usesic, i els quarters de Santanyí, Artà, Felanitx i Vilafranca. A les vuit del vespre de dissabte, uns 40 agents envoltaren la finca i hi van irrompre. Quan els primers guàrdies civils entraren, la reacció dels assistents fou d'allò més diversa: alguns intentaren fugir, fins i tot saltant per les finestres; d'altres quedaren asseguts, com si la cosa no anàs amb ells, i d'altres negaren qualsevol relació amb les apostes il·legals: «Només venim com a públic».
El factor sorpresa fou clau, però alguns jugadors mostraren una actitud fatxenda, fins i tot hostil, cap als agents. Al final, en comprovar que la finca estava envoltada i que les possibilitats de fugir eren nul·les, la majoria d'ells es relaxà i resignà. A l'exterior de la nau estaven aparcats els cotxes dels assistents, molts dels quals de gamma alta (Mercedes, BMW, Audi). Dels 26 galls que hi havia al recinte, la meitat estaven malferits, després d'enfrontar-se en sagnants baralles. Els combats a picades i esperons solen durar uns deu minuts, i finalitzen quan un dels contrincants agonitza o directament mor.
A la nau d'Ariany hi havia tota classe de comoditats per als apostants: un bar, banys i cadires de plàstic distribuïdes entorn de la pista de baralles. En total, amb capacitat per a unes 150 persones. La casa es quedava un tant per cent de les apostes i el guanyador podia aconseguir uns 6.000 euros en una jornada de dissabte. Gran part dels assistents eren d'ètnia gitana, en concret residents de Son Banya. Al poblat, les baralles de galls tenen gran acceptació i els investigadors destaquen que sempre hi ha hagut apostants gitanos en aquest tipus d'actes.
En un temps es duien a terme als Hostalots, després passaren a Sineu i més tard a una finca a prop del camí de la Fita, a Marratxí. El recinte d'Ariany, controlat per un històric de la baralla de galls, era el més modern de tots els llocs coneguts a l'Illa. Els assistents a aquests esdeveniments es coneixen entre si des de fa anys i les fonts consultades asseguren que és molt difícil entrar en aquest món: «Sempre pensen que pot ser un infiltrat, així que si no té un bon padrí no entra en el grup». Per a les celebracions dels dissabtes, els organitzadors contractaven el seu propi servei de seguretat. Si algú detectava una cosa estranya, havia de donar l'alarma.
