G.MAS/J.M.SASTRE. Felanitx.

La nova mesquita, a tall de centre cultural, que projecta la comunitat musulmana de Felanitx manté dividits els veïns de la localitat.La notícia, avançada per Diari de Balears dimarts, ha portat el debat al carrer. Mentre que alguns veïns aposten obertament per respectar la llibertat de culte de la comunitat musulmana, d'altres van preferir no participar en aquesta enquesta, perquè consideraren que alguns dels seus comentaris eren irreproduïbles.

La divisió es fa evident, malgrat que la qüestió es basi en el trasllat de la mesquita d'un local de lloguer a un immoble propietat de la comunitat. La crida a la concòrdia i al respecte del rector Llorenç Lladó i de la batlessa Catalina Soler sembla que no ha tingut efecte en un sector considerable dels veïns. Allò cert és que molts veïns consultats per aquest diari mostren la seva oposició a la construcció d'aquesta nova mesquita, que no tindrà funcions comarcals -segons el portaveu de la comunitat musulmana-, alhora que veuen amb preocupació l'augment de la població magrebina a Felanitx, com també la seva concentració en diferents zones de la ciutat, com ara el centre històric.

D'altra banda, hi ha qui defensa la màxima del viu i deixa viure mentre compleixin amb la legalitat. Mateu Bennàssar condiera que, «més que problemes religiosos, crec que són d'integració. A mi em molesta més el vel de les dones que on tenguin la mesquita». Antoni Julià afirmà que «està bé que es faci la mesquita, però no se n'ha d'excloure ningú. Cadascú ha de poder resar on vulgui i desenvolupar on vulgui la seva cultura. Hem d'aprendre a respectar-nos». Al jove Herman José Huerta no li importa que es faci la mesquita o centre cultural, tot i que a ell personalment no li interessa assistir-hi. «No em sembla ni bé ni malament; de fet, m'és completament indiferent».

Maria Antònia Artigues considera que «aquestes persones són una realitat a la nostra societat i que, tant si ens agrada com si no, són aquí i, de la mateixa manera que hi ha practicants de la religió cristiana i d'altres creences, ells tenen el dret de poder exercir la llibertat de culte». El president de les associacions de veïns, Joan Mestre, troba que «apostam perquè s'integrin al poble amb intercanvis culturals, sempre vetlant per l'escolarització dels infants i amb més llibertat per a les dones». Així mateix afegí que «tenen dret de tenir un lloc per resar». Antonio Caro digué que «és absurd que nosaltres no acceptem la nostra religió i haguem d'acceptar la que ve de fora. Ens han de respectar ells a nosaltres».