ANTONI MATEU. Palma.

«El visitant del futur s'haurà de demanar quin ha estat el model de bellesa proposat pels mitjans de comunicació de masses [durant el segle XX], i així descobrirà que s'ha produït una doble censura al llarg del segle. Vegem-ne, tan sols, un exemple: el cinema proposa durant els mateixos anys com a heroi de l'Oest americà el cepat i summament viril John Wayne i, alhora, Dustin Hoffman, que és esquifit i, fins i tot, un poc efeminat (...). Els mitjans de comunicació de masses són totalment democràtics, ofereixen un model de bellesa tant per a qui, per naturalesa, ja gaudeix d'una gràcia aristocràtica, com per a la proletària de formes més rudes».

Així parla Umberto Eco en el capítol «La belleza de consumo» del seu assaig Historia de la belleza (Lumen, 2004), obra que fou traduïda al castellà per la mallorquina Maria Pons Irazazábal, germana de qui fou president del Congrés dels Diputats en temps de González.

En el mateix sentit d'Eco s'expressa la catedràtrica de Psicologia Social de la UIB Maria Antònia Manassero (Palma, 1954): «És evident que els mitjans de comunicació de masses exerceixen una influència absoluta en la recreació de models estètics a tota la societat. Tanmateix, però, és durant l'adolescència quan les persones tendim a cercar nous referents. Durant aquesta etapa, ens deslligam dels exemples paterns i en cercam d'altres, normalment als mitjans de comunicació. De tota manera, aquests models no són uniformes. Basta anar, un dissabte horabaixa, a fer un volt per l'Ocimax de Palma i observar els joves. Veient-los, un descobrirà, per la manera de vestir, a quin grup social pertanyen i, fins i tot, es pot destriar a quina escola van».

«En l'adolescència, però, el fet de copiar esquemes pot arribar a convertir-se en una manca d'identitat pròpia. I això és patològic. En l'actualitat, tots aquests fenòmens estan en transformació constant. Ara, hi ha pares que a les seves filles, si han aprovat el batxillerat, els regalen una operació estètica d'augment de pit. I ningú no s'espanta», explica la professora de Psicologia.

La jaia Xaloc ja es planyia a la jaia Bigalot de la protuberància descomunal que tenia a l'esquena. «Si em pogués llevar aquest gep, saps que ho seria de guapa!», li repetia ara i suara. Cansada de sentir-la, la jaia Bigalot li digué: «Idò saps què has de fer? Vés al fuster que t'hi passi la plana, veuràs si et fugirà!».

I així ho féu. Quan el fuster començà a fer passades amb l'eina sobre l'esquena de la jaia Xaloc i a llevar-li llenques, la vella féu grans crits i espants. «Ai! Saps què és això? Idò això és morir per embellir i penar per jove tornar!», digué a la jaia Bigalot.

Allò que és cert és que aquests llimadors de geps, nassos o d'altres imperfeccions han proliferat a Balears en els darrers anys. Fa uns mesos que Dorsia Clinicas de Estética té portal obert a l'avinguda Portugal de Palma. Sembla que aquestes clíniques que funcionen per sistema de franquícies, amb seu central a la ciutat de València, estan desbancant la històrica Corporación Dermoestética.

Aquesta altra firma comercial, que va posar en funcionament José María Suescun a València ara fa vint-i-cinc anys, també té implantació a Palma. En aquest cas, però, el funcionament de Corporación Dermoestética no es regeix per un sistema de franquícies, sinó per establiments propis.

DdB intentà, aquesta setmana, parlar amb els gerents de cadascuna d'aquestes marques a Palma sobre quin tipus d'operacions més freqüents són les que fan. Tanmateix, però, rebutjaren fer qualsevol declaració. «Per temes de publicitat heu de telefonar a la central de València», digueren.

La cirurgia estètica, des dels seus orígens, a Hollywood, s'ha creat una autèntica història. El més cèlebre és allò que digué la mare de les Gabor, quan ja tenia vuitanta anys, durant la dècada dels cinquanta, al metge que ja la tenia damunt la pedra i anava a operar-la: «Estimat, per favor, no s'aturi. Si passa res i em mor, vull que acabi l'operació. Per favor, acabi-la perquè jo estigui guapa quan m'enterrin».

En poques paraules: talment allò que la jaia Xaloc digué a la jaia Bigalot.