Unitat per les Illes, la coalició nacionalista a les generals formada pel PSM, UM, Esquerra i Entesa, es presentà ahir amb un «acord polític» que condiciona qualsevol pacte a Madrid a «la superació efectiva de l'espoli fiscal» o a «l'avanç cap a un estat vertaderament plurinacional, basat en el respecte a l'autogovern dels pobles i articulat entorn del principi de sobirania compartida». Aquests compromisos són, ara per ara, inassumibles pel candidat del PP, Mariano Rajoy; tot i que l'actual president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), tampoc els ha acabat de complir.
De fet, durant la signatura de l'acord al Gran Hotel de Palma, el secretari general del PSM, Biel Barceló, descartà que en el context actual el vot d'Unitat pugui fer president Rajoy, amb un discurs «antagònic» al seu i amb propostes «hostils» contra la llengua i la cultura pròpies. En canvi, deixà oberta la porta a un acord amb el PSOE, però sense «xecs en blanc», i criticà que Zapatero s'ompli la boca de «bones paraules» que acaben en «fum».
Precisament el trencament del bipartidisme fou un argument reiterat pels dirigents de les forces que integren Unitat, però no l'únic. També defensaren la seva opció com una oportunitat «històrica» perquè els ciutadans de les Illes tinguin, per primer pic, una «veu pròpia» a Madrid, que prioritzi la defensa dels seus interessos i no els subordini als dels partits estatals. «Ni PP ni PSOE, Illes Balears», assegurà l'impulsor del projecte i president d'Entesa, Biel Huguet. «El vot útil per a les Illes és Unitat», afegí el president d'UM, Miquel Nadal.
La millora del finançament i l'aprofundiment en l'autogovern apareixen com a eixos de l'acord polític, on s'apunta que «l'espoli fiscal (...), la precària situació de la nostra llengua, el migrat avanç que suposa la reforma estatutària, les inversions deficitàries per part de l'Estat, i el constant menyspreu dels grans partits estatalistes respecte d'aquestes problemàtiques fan més necessari que mai obtenir una representació de caire nacional al Congrés». El document, que reivindica la publicació de les balances fiscals i el dret a l'autodeterminació, diu que «les Illes hem de ser un país respectat, tractat d'igual a igual» i que «hem d'anar al Congrés a reclamar la nostra dignitat com a poble».
Barceló aprofità per deixar clar a EU-EV, que havia criticat el «nacionalisme monetari» d'Unitat, que si reclamen més finançament és per millorar el transport públic, l'educació o la sanitat. Ell, la líder del PSM de Menorca, Tuni Allès, i el portaveu d'Els Verds de Menorca, Josep Suárez, destacaren el vessant ecologista i progressista de la coalició. L'acte serví per donar a conèixer el logotip d'Unitat, que combina el vermell i el groc de la senyera, i el lema de campanya: «La nostra veu». La presentació convocà dirigents de tots els partits membres. Destacà el candidat Pere Sampol i la major part de l'executiva d'UM, amb dos dels consellers del Govern.
