Carmen Sánchez Contador (Madrid, 1959) ha fet de portaveu de la família de Marie Sumi -també amiga seva-, assassinada a Palma la nit de Reis de 2006 a mans de Juan M. Gutiérrez Ortega, que li clavà 30 punyalades perquè ella tallà la relació que mantenien. En contra del que pensava la majoria, finalment, el jurat popular decidí condemnar l'home per assassí, però no per acarnissar-s'hi. Per això, la família no ha quedat gens satisfeta. La portaveu recorda que hem d'obrir els ulls per veure que «queda molt per fer contra la violència de gènere».

-Com valorau el veredicte?
-Decebedor, perquè l'expectativa era aconseguir la pena màxima, la més exemplar. Volíem que passàs tota la vida a la presó. Però almanco, pel que ens han comentat tots els missers, el màxim són 20 anys, i en principi els hi passarà.

-Què creis que manca en els mecanismes legals per lluitar contra la violència masclista?br> -Encara no s'ha tipificat la violència de gènere de manera específica, ja que en les penes no es té en compte l'agreujant que suposa el patiment continuat ni la privació de llibertat i de drets de les víctimes de la violència de gènere, que sovint són la causa d'agressions com aquesta, que s'acaben amb la mort de la víctima.

-Heu notat el pes de la Llei contra la violència de gènere?
-No, rotundament no. A pesar que des de fa poc disposam d'una llei integral contra la violència de gènere, en el nostre cas s'ha demostrat que aquesta llei continua sent insuficient. La llei no preveu ni recull els casos en què el delicte comès acaba amb la mort de la víctima. A més, en aquests casos, els familiars, que també són víctimes, tampoc no queden recollits per la llei.

-Durant el judici, Gutiérrez Ortega, encara que de manera molt freda, demanà perdó a la família. El vau creure?
-Aquí vull recalcar un fet molt aclaridor. Quan va dir que demanava perdó, que d'altra banda es va veure que ho deia per dir, va demanar perdó a tothom -a pares, germans i fills de Marie, i a la seva família- excepte a Marie, que va ser l'única que no va incloure en el seu perdó.

-Considerau que Gutiérrez Ortega s'hi va acarnissar?
-No només s'hi acarnissà quan li va causar la mort, sinó que li estigué causant patiment durant molt de temps amb anterioritat a l'assassinat, fins que decidí acabar amb la seva vida.

-Vós li imposaríeu una pena més alta?
-Jo, allò que vull és que el temps que passi a la presó treballi per la societat, i no que la societat treballi per ell. Ell ara tindrà alimentació i educació gratuïtes, quan els seus fills, en canvi, tindran moltes dificultats per aconseguir tant una cosa com l'altra.

-Creis que d'aquí a 20 anys, quan surti, ja serà una altra persona?
-Esper que no en surti mai.

-Opinau que encara no s'ha penedit ni un poc del crim?
-Ni ho crec ni ho ha manifestat en cap moment. De fet, durant el judici, amb la seva actitud i postura, ha demostrat que continua creient-se un justicier que actuà en tot moment defensant la seva malentesa masculinitat. br>

-Com explicarà la família el que succeí als fills de Marie Sumi i del seu assassí?
-Llavors tenien tres i cinc anys. Afortunadament, la família de Marie -pares, germans, avis i oncles- viu unes normes de conducta pacífiques i molt llunyanes a les reaccions violentes. Aquests nins podran ser educats sota els valors de la igualtat i dels drets per a tothom, i això és el més important.

-Com creis que es pot acabar amb la violència masclista?
-Cal molta educació, fent comprendre, sobretot, els valors de la igualtat. Tots i totes som iguals.