El debat plenari d'ahir sobre la modificació de la Llei de capitalitat, deixà entreveure les dues concepcions distintes d'entendre l'urbanisme que han separat des de sempre la dreta conservadora, el PP, del govern municipal de Progrés. El pacte de Cort defensà la necessitat que el Consell de Mallorca torni al Consistori les competències d'Urbanisme que la institució insular li llevà per mitjà de la modificació de la Llei de capitalitat, ara en tràmit parlamentari.
Amb tot, ni es plantejà la possibilitat que el Consell deixàs d'exercir el «control» supramunicipal d'Urbanisme que garanteix i assegura «l'interès general dels ciutadans», en paraules del mateix portaveu del PSOE, José Hila.
Per contra, el PP retornà a la concepció inicial de la seva Llei de capitalitat aprovada el 2006 "abans que el Govern actual efectuàs la modificació de la norma" que atorgava plena potestat a Cort per actuar sobre l'urbanisme de Palma sense que aquesta matèria hagués de passar per la supervisió i el vistiplau del Consell. «No volem tornar res a la institució insular». Així de clar ho expressà la portaveu de l'oposició, Catalina Cirer.
Els populars s'aferraren als arguments basats en la pèrdua «d'autonomia municipal» i en l'«exacerbació dels interessos de Palma», si Cort renunciava a aquest control. «Mai s'assegui a una butaca i accepti que una institució li faci la feina», recriminacions que Cirer dirigí a la mateixa batlessa, Aina Calvo. Si es fes a la manera del PP, «Palma seria el primer municipi de l'Estat que té plens poders sobre urbanisme, mentre que cap ciutat no qüestiona la necessitat de reivindicar el municipalisme», asseverà Hila.
Quant al finançament, l'altra esmena del PSOE defensava el fet que el Consistori pogués rebre 4'5 milions d'euros de gestió directa del Fons de Cooperació Local, en lloc dels 3 milions. Per això Cort aprovà «deixar sense efecte» un article de la Llei d'acompanyament dels pressupostos de 2008, que modificava una part de la Llei de capitalitat i limitava al 20% la participació de Cort en la distribució del Fons. Per fer-ho, recorrerà la Llei d'acompanyament. Julio Martínez, regidor del PP, assegurà que el canvi en la Llei de capitalitat no havia estat «un error del Govern Antich», sinó una modificació de la norma, executada sense que l'equip municipal en tingués constància.
