MARIA QUES. Palma.
Vist el problema de l'actual manca de metges, molt preocupant, potser la creació d'una Facultat de Medicina a la Universitat seria un dels camins per poder evitar que, en un futur, aquesta situació empitjori.
El debat de la implantació dels estudis de Medicina a les Illes s'obrí durant la passada campanya electoral, quan els dos principals partits (PSOE i PP) inclogueren en els seus programes electorals aquesta opció i tots recalcaren que les Illes, juntament amb la Rioja, eren les dues úniques comunitats que no disposaven d'aquests estudis.
Els experts consultats per Diari de Balears consideren que la Facultat sols podria pal·liar la manca de metges uns deu anys després de la seva creació, però els beneficis en formació i recerca que podria aportar fan que sigui una opció a tenir en compte. A més, cap dels experts en Sanitat i en Educació s'han mostrat explícitament en contra del projecte.
Vicenç Thomas, màxim responsable autonòmic en matèria sanitària, ho té molt clar i afirmà que és necessari arribar a un acord amb la Universitat de les Illes Balears per crear una Facultat de Medicina aquesta legislatura.
Una Facultat que «estigui ben dotada econòmica i materialment i que sigui de qualitat per contribuir a formar els metges necessaris per pal·liar el dèficit de professionals, però també per potenciar les estructures de recerca, com l'IUNICS, Cimera o la Fundació Mateu Orfila». Vicenç va considerar que «és un repte de futur i de Govern, per la qual cosa consider que s'ha d'obrir un debat seriós sobre aquesta qüestió, que beneficiarà tota la comunitat, tant sanitària com investigadora i educativa».
El conseller sosté que en l'actualitat Balears disposa d'una bona estructura de formació d'especialistes als hospitals i a Atenció Primària», a més dels postgrau en matèria de ciències de la salut i dels doctorats que ja s'estan cursant a la UIB, per la qual cosa va afirmar que «el que ens queda per fer és important, però és una oportunitat que no podem deixar perdre».
Montserrat Casas és partidària de «començar pels postgraus i unitats docents tutelades per una altra universitat de reconegut prestigi». Aquesta és l'aposta de la rectora de la Universitat davant de la possible implantació dels estudis de Medicina a la Universitat balear.
Montserrat Casas, tot i que es mostra oberta a estudiar qualsevol opció que vingui ben dotada econòmicament i amb garanties de qualitat, recorda que «aquests estudis són els més cars, juntament amb els de Belles Arts». La rectora va recordar que la Universitat està immersa ara mateix en l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior i va afirmar que la decisió s'hauria d'estudiar molt bé abans d'optar per aquesta via, amb totes les garanties de continuïtat.
Francisca Garcias, directora general d'Universitat, també aposta per fer un estudi de viabilitat abans de la implantació d'aquests estudis. Garcias va recordar que ara la prioritat de la Universitat balear és l'adaptació a l'Espai Europeu. Tanmateix, si es decidís implantar ara aquesta carrera, s'hauria de fer amb tota la dotació econòmica i de professorat necessària, si pot ser d'aquí, perquè pogués tenir assegurada la continuïtat.
Quan es refereix a la creació d'una Facultat de Medicina a les Balears, el president del Col·legi de Metges de la Comunitat, Joan Gual, sempre ho fa de la mateixa manera, amb prudència: «Primer s'ha de fer un bon estudi, els resultats del qual han de dir quina és la necessitat de crear la Facultat». Segons Gual, després s'ha d'obrir un debat, en el qual s'hauran de pronunciar la Universitat, l'Administració pública i els col·lectius de professionals, i, després, s'haurà de prendre una decisió totalment consensuada per tots ells.
El secretari general del Sindicat Mèdic Lliure de Balears, Isidre Torres, afirmà, de la seva banda, que «crec que és un debat que s'ha d'obrir, però de manera cautelar». A més a més, Isidre Torres va recordar que aquesta Facultat de Medicina no serà la solució per augmentar de manera immediata el nombre d'especialistes a les Illes Balears, ja que un metge tarda a formar-se més de 10 anys, entre la carrera i la residència, encara que reconeix que la implantació a la llarga «seria bona per a tots».
